Cas 7: GATOS con G

"GATOS con G" és una petita associació que cuida, amb metodologia ètica i científica, gats de carrer: captura, esterilització i retorn a colònies sanes (alimentades i controlades per veterinaris de manera regular). Moltes vegades la quota de soci i les donacions no són suficients per donar l'atenció necessària.

Un dels donants constants de pinso és ANIMALS PETS, una cadena de botigues on hi venen complements, menjar i animals. La relació es limita a recollir regularment el pinso a punt de caducar o els sacs estèticament defectuosos. Aquest pinso, de qualitat, és una garantia de salut i de supervivència pels 500 gats que sosté l'associació. 

Però acaben de sortir publicades unes noticies (2014) que sostenen que la cadena ANIMAL PETS està vinculada al tràfic d'animals provinents de països de l’Est. Fins i tot, una de les botigues ha estat tancada per la policia. 

La responsable de la captació de recursos de l'associació GATOS CON G informa que ni de lluny podrien cobrir el cost del pinso que reben fins ara com a donació si renuncien a recollir-lo. Però, el fet de col·laborar amb una empresa com Animals Pets els crea un problema. 

Heus aquí el dilema: ha de renunciar GATOS con G a aquesta donació, fent que els gats morin de gana o de malalties secundàries a una alimentació insuficient o inadequada? 

I per pensar una mica més: penseu que en general  l'objectiu justifica els mitjans? 

Trobareu la nostra deliberació i el nostre consell aquí.

També a la web trobareu el cas sencer, amb interessants apunts sobre la venda il·legal de cadells, el tracte que reben els animals en botigues... 

Regals als professionals sanitaris: què en penseu?

A vegades són uns bolígrafs, uns "post-it" de colors... D'altres són regals més sofisticats... I fins i tot molts metges reben dinars i viatges gratuïts a canvi de la prescripció d'un o un altre medicament. 

Però, és possible que els professionals sanitaris prenguin decisions de manera objectiva quan es troben amb aquesta pràctica? Poden els pacients sentir-se segurs que estan rebent el medicament realment indicat? Es pot pagar dels diners públics cursos cars a professionals en formació que després no es quedaran al sistema sanitari públic?

Alguns professionals argumenten que les visites dels representants de les farmacèutiques els eviten perdre el temps en seguir l'evolució dels medicaments, tan ràpida, ja que no hi ha temps per assistir a tots els congressos o llegir els articles científics. 

D'altra banda, veus crítiques parlen de suborn i esgrimeixen arguments ètics, jurídics i econòmics per no acceptar regals, cursos pagats i entrades gratuïtes a congressos patrocinats per farmacèutiques... 

Us recomanem la lectura d'aquest article escrit pel metge Omar Jundi a l'edició digital del THE GUARDIAN i us animem a la reflexió i deliberació sobre aquest tema.

""Free lunches, along with all forms of pharmaceutical marketing to doctors, harms our profession and our patients. They result in prescriptions based on marketing, not facts, which invariably leads to greater expense and reduced effectiveness.""

Podeu alhora, consultar la web NO GRACIAS, on professionals del sector reflexionen sobre la medicalització de la vida, l'ús excessiu de medicaments, els conflictes d'interès... 

Què en penseu?? Creieu que és ètic aquest tipus de marketing? 

Cas 6: FARINETES AMB POLLASTRE

La tècnica de gestió de la diversitat de l’ajuntament d’un municipi amb alta taxa d’atur i molta pobresa entre la població d’origen marroquí treballa de manera conjunta amb el voluntariat de Càritas, una església protestant i una mesquita. Alhora es gestiona el Banc d’Aliments a partir d’un diagnòstic social i una derivació que es fan a Serveis Socials.

En un moment donat van arribar al banc d’aliments pots de farinetes de verdures amb pollastre per nens de 6 mesos a un any. Les 40 famílies usuàries d’origen marroquí amb nens petits van refusar les farinetes perquè el pollastre no havia estat tractat segons demana la religió musulmana. La tècnica rep la demanda de la responsable del Banc d’Aliments i de la directora de Benestar Social d’aconseguir que les famílies acceptin les farinetes amb la possibilitat de no deixar que segueixin rebent aquest recurs degut que estan perjudicant la salut dels seus fills.

Heus aquí els dilemes: com conciliar el respecte a la llibertat religiosa amb el repartiment equitatiu i just d’uns recursos limitats? S’ha d’obligar a l’acceptació de les farinetes pel bé dels menors encara que això pugui provocar problemes a la comunitat?

I per pensar una mica més: creieu que la no acceptació per part dels pares implica un perjudici pels nens? Si s’obliga a l’acceptació i després llencen aquests aliments, no s’estaria perdent un recurs valuós? Penseu que aquest cas pot servir per obrir noves vies de comunicació amb la comunitat musulmana?

Trobareu l'explicació del cas a la nostra web, on també teniu la recomanació que va fer el Col·laboratori i la resolució real del cas.

Tornen les sessions del CdD

Després d'unes merescudes vacances tornem amb moltes energies per seguir amb les nostres sessions de deliberació ètica. A cada sessió tenim la col·laboració de professionals de diferents àmbits (medicina, psicologia, genètica, sociologia, educació, política, filosofia...) que ens presenten casos realment apassionants i en els que trobem un alt nombre de dilemes ètics.

D'altra banda, anunciem que comencem el curs amb nous companyes i companys al grup que aportaran la seva experiència i coneixement, trobareu el seu CV a la nostra web. 

Us convidem a participar-hi!

Esperem els vostres comentaris!

Ens trobareu a:

Facebook

Twitter: @CDeliberació

Cas 4: ACOLLIMENT PREADOPTIU

En Joan, que té actualment 10 anys, va ser retirat a la mare biològica només nèixer ja que aquesta patia malaltia mental, estava totalment sola sense cap tipus de suport i no es tenia cap notícia del pare. La mesura de protecció inicial pel nen va ser la de preadopció amb una família acollidora i en Joan es troba totalment integrat, tant a la família, que considera com pròpia, com a la xarxa social, comunitària, escolar... La família li cobreix necessitats materials, afectives, emocionals, educatives...

Fa algun temps el pare biològic del nen torna del Marroc i la parella demana tenir contacte amb el seu fill biològic pel que es canvia el règim a acolliment simple i s'instauren unes visites obligades amb el nen. Aquest comença a patir simptomatologia ansiosa (terrors nocturs, eneuresi, ansietat anticipativa) i encara que entén la situació i les visites, mostra rebuig tant verbal com no verbal als seus pares biològics amb els que no es vincula. Els pares mostren grans dificultats de relació i comunicació, per qüestions lingüístiques i culturals i per una manca de capacitats emocionals per crear vincles amb el menor. No s'han pogut fer visites conjuntes amb la família acollidora perquè aquesta està formada per una parella homosexual i es pensa que podria ser un obstacle més en la comprensió de la situació pels pares biològics. 

A demanda de la jutgessa, s'instauren tallers d'habilitats parentals, català i teràpia de parella pels pares biològics però aquests, encara que els fan i compleixen allò que se'ls demana es mostren incapaços de revertir la situació (que d'altra banda, no acaben de comprendre, ja que consideren que el fill és seu i les altres qüestions no són importants). 

El cas demana la necessitat de pensar si es retorna el menor als seus pares biològics.

Heus aquí els dilemes: quins aspectes de la situació hauria de tenir en compte la jutgessa per prendre la seva decisió? Quins són els drets i deures dels pares biològics? Tenen dret els pares biològics a ser pares per sobre del benestar del menor? Si els pares biològics reben la custòdia i no volen que el nen tingui tracte amb la família d'acollida, tenen dret a fer-ho? Considereu que el fet que els pares d'acollida siguin homosexuals podria dificultar que rebin la custòdia?

I per pensar una mica més: si els pares biològics fossin espanyols i/o tinguessin una bona situació socioeconòmica, canviaria la vostra percepció del cas? Penseu que créixer amb pares homosexuals seria qüestió de debat sobre els drets de l'infant?

Trobareu l'explicació del cas a la nostra web, on també teniu la recomanació que va fer el Col·laboratori i la resolució real del cas.

Cas 3: SÍNDROME DE DOWN

En Xavier i la Isabel, en la cinquantena, estan enamorats des de fa més de 15 anys. Tots dos tenen síndrome de Down i treballen a la mateixa institució, ell a un centre especial de treball (CET) i ella al servei ocupacional d’inserció (SOI). A tots dos els agradaria molt fer vida de parella: sortir a passejar, explicar-se les seves coses... festejar, en definitiva. El seu desig no es pot fer realitat perquè la germana de la Isabel, de 70 anys, que és la seva tutora, s’hi nega. En canvi, els pares del Xavier, de més de 80, accepten la situació i volen que tots dos puguin estar junts.

Actualment tenen una estona molt petita per veure`s, uns 8 minuts apassionats amb demostracions d’amor pròpies de dos nuvis. Tots dos busquen excuses per veure`s fóra d’aquests 8 minuts. Cada any celebren el dia dels enamorats i Sant Jordi. Ell li fa un regalet comprat pels seus pares i ella, encara que té diners i autonomia per comprar algun regal, no ho fa, ja que la seva germana li prohibeix. Encara i això, sempre troba què donar-li: un poema, una labor de ganxet, un coixí brodat...

Els professionals del centre faciliten certs moments i ajuden a fer aquests regals. Però també veuen l’ansietat de tots dos. Per aquesta raó es demana parlar amb la germana que ja per telèfon es nega a anar al centre a tractar aquest tema.

Heus aquí els dilemes: què han de fer els professionals, respectar els sentiments de la parella o respectar els drets de la tutora legal?

Si aquest cas us crida l’atenció, us convidem a entrar a la nostra web a llegir el cas sencer i donar-nos-en la vostra opinió. Endavant! Esperem els vostres comentaris!

Hey, sólo pienso en ti
juntos de la mano, se les ve por el jardín
no puede haber nadie en este mundo tan feliz
hey, sólo pienso en ti.

(SOLO PIENSO EN TI - Víctor Manuel)

Què són les Voluntats Anticipades?

Les voluntats anticipades són les instruccions que una persona (major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure) fa conèixer al seu metge per tal que les tingui en compte quan es trobi en una situació que no li permeti expressar personalment la seva voluntat envers uns tractaments mèdics o uns altres. Es tracta d’una informació que facilita la tasca mèdica i familiar, i es configura com l’avantatge de tenir un element d’ajuda per prendre decisions coneixent la voluntat d’una persona quan aquesta es troba en un moment on no pot expressar-la.

A la bibliografia ètica i jurídica internacional s’utilitza un ampli ventall de termes per referir-se a aquest tipus de figura. El mot que s’utilitza amb major freqüència en les lleis del nostre país és el de voluntats anticipades (que seria sinònim de “directrius anticipades”, paraules que es fan servir als Estats Units) o testament vital i directrius prèvies

En una definició formal les voluntats anticipades es definirien com les declaracions orals o, preferiblement escrites, dirigides al personal sanitari i a altres persones significatives, que realitza una persona capacitada per prendre decisions sobre la cura de la seva salut, amb la intenció que entrin en vigor quan perdi la capacitat que tenia abans (Siurana, 2005). Per tant, suposen una forma de poder continuar exercint el dret a decidir, a ser respectat i a que es tinguin en compte els propis valors.

És un dels elements que afavoreix la planificació anticipada de l’atenció. Permet que el pacient tingui una participació més elevada en la presa de decisions i atorga, alhora, major responsabilitat sobre el seu estat de salut. (Albert, 2001)

Les VVAA es fonamenten en el respecte i la promoció de l’autonomia del pacient i vetlla pels seus desitjos quan es presenti una situació de vulnerabilitat. Les seves decisions tindran a veure amb les cures i tractament de la seva salut, i poden estar relacionades amb la previsió de què fer amb el cos o òrgans un cop arribi la mort.

No dubteu en demanar informació al vostre metge, infermera o treballador social sanitari.

Guia de les VVAA, aquí.

Guia de les VVAA per professionals, aquí.