Aceptación y dignidad frente a la muerte

Encontraréis el artículo aquí. 

"La experimentación científica permite el sufrimiento injustificado de animales"

Queremos compartir con vosotros la entrevista a Emma Infante, doctora en Bioética y Derecho Animal. La encontraréis aquí: fuente - Consumer

Emma Infante es doctora en Bioética y Derecho Animal por la Universidad de Barcelona. Filósofa, enfermera, antigua cooperante en África y vegana convencida, esta catalana que comparte su vida con tres perros adoptados se ha convertido en una de las mayores expertas en Derecho Animal de Europa. Su trabajo de investigación está orientado a los derechos de los animales y en contra de su maltrato. 

Soy incapaz de entender por qué si no perteneces a la especie humana pierdes todos tus derechos. Solo si somos capaces de respetar a nuestros perros y gatos, podremos ser humanos dignos", asegura la también presidenta de la asociación Futur Animal.

Es filósofa y enfermera. ¿Cómo se convirtió en activista de los derechos de los animales?

Primero, por razones intelectuales. Soy incapaz de entender por qué si no perteneces a la especie humana pierdes todos tus derechos. ¿Cómo unos seres que lo único que no tienen en común con nosotros es un pequeño porcentaje de ADN están tan desprotegidos y por qué los humanos sacamos muchas veces lo peor de nosotros con ellos? La profesión de enfermera, además, me enfrentó a elementos como la vida, la muerte y la compasión. Por último, ser voluntaria en la perrera de Barcelona me hizo dar el paso. Comencé a investigar y me fui concienciando. Todo aquel que sufra o que tenga la capacidad de sufrir tiene que ser protegido.

¿Los derechos animales deben ser similares a los de los humanos?

Los derechos son un invento. Intrínsecamente, ni los animales ni los humanos tenemos derechos. Pero si reconocerlos sirve para proteger a los animales y que se respete su derecho a no sufrir y su derecho a la vida, entonces, adelante.

¿Los animales son cosas, como dice el derecho español? ¿Son bienes susceptibles de apropiación y de libre disposición por parte de sus propietarios?

Los animales son cosas no solo para el derecho en España, sino para la mayoría de los derechos del mundo. Por suerte, hay una corriente animalista que quiere acabar con esto y ya está presente en Austria, Alemania, Suiza, la República Checa, Bulgaria y Francia. También el derecho civil catalán reconoce que los animales no son cosas. El hito fue el artículo 13 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea, que explicita que los animales son seres con capacidad de sentir. Esto ya debería marcar la legislación de todos los países de la Unión Europea. Pero los legisladores no toman nota de esto. Hay que recordarles contantemente que, más allá de que los animales tengan o no propietario, tienen sentimientos.

La reforma del Código Penal eliminó en 2010 el requisito de ensañamiento y tipificó el maltrato animal como delito. ¿Es suficiente este cambio?

Por desgracia no. Para un juez no demasiado sensible a las cuestiones animalistas, aún hay muchos huecos por donde se escapan sentencias tibias, contrarias al sentido común y a la sensibilidad animal creciente de nuestra sociedad.

En España, hay 150.000 animales abandonados, según el estudio de la Fundación Affinity, y más de 500 denuncias por maltrato. Como presidenta de la asociación Futur Animal, ¿cuál es la lucha contra el maltrato animal más urgente en este país?

El objetivo que me he marcado es el fin de los collares de pinchos, ahogo y eléctricos. Este es un tipo de maltrato oculto que sufre uno de cada cinco perros en España. La gente utiliza estos collares por pura ignorancia: no solo generan mucho dolor a los canes, sino que también producen trastornos de comportamiento que pueden acabar en el abandono y el sacrificio. Puede parecer un objetivo poco ambicioso, pero si lo conseguimos habremos mejorado el bienestar de muchos perros en España. En Italia, República Checa, Barcelona y Ceuta ya están prohibidos.

¿Está usted a favor de experimentar con animales para fines científicos, de salud y avance en el tratamiento de enfermedades?

La experimentación científica permite el sacrificio y sufrimiento injustificado de animales, muchas veces, sin lograr una repercusión en el bienestar de nadie. El 90% de la experimentación podría ser sustituida por modelos en los que los animales no sufran, aunque esto obligaría a la ciencia a hacer una inversión intelectual y económica. Hay un gran distanciamiento del científico con respecto a esos seres que tienen en sus manos. Si se permitiera tomar conciencia de que los animales tienen sentimientos, probablemente entraría en tal conflicto que se dejaría de investigar.

¿Y es posible el avance de la ciencia sin investigación con animales?

No lo planteo en términos de blanco o negro. La ciencia sería mejor ciencia si fuese más cuidadosa a la hora de introducir animales en la experimentación.

¿Integrar los derechos de los animales en nuestra vida haría más moderna a nuestra sociedad?

No sé si más moderna, pero sin duda nuestra sociedad sería mejor. Tenemos que ser compasivos con los animales, con los más vulnerables. Una definición de humano que permita el maltrato animal es una definición deficiente. Los perros y los gatos que conviven con nosotros merecen nuestro respeto. Y, cuando lo consigan, los humanos habremos ganado también como especie.

El uso de las palabras: Cuidados Paliativos

¿Cómo afectan a la práctica asistencial los tabús sobre el proceso de morir, la muerte, los cuidados paliativos...? Compartimos este video de Pallium Canada.

"Los cuidados paliativos deben llegar a todos los ciudadanos de una manera equitativa y justa"

El presidente de la OMC, Dr. Rodríguez Sendín, ha demandado que los cuidados paliativos lleguen a todos los ciudadanos "de una manera equitativa y justa". Así lo expresó durante la inauguración de la Jornada "Actitud profesional ante las personas al final de la vida", organizada por la FFOMC y moderada por el vicepte., Dr. Serafín Romero.


Compartim l'article de la web "Medicos y Pacientes" amb les paraules del metge Rodríguez Sendín, president del Consell General de Col·legis de Metges d'Espanya sobre les cures pal·liatives. Amb aquest article comencem un nou curs del Col·laboratori de Deliberació i donem la benvinguda a tots els nous membres i ponents.

 

El Col·laboratori de Deliberació al 2n Congrés d'Ètica de la Facultat de Filosofia de la UB

La Júlia Martí, filòsofa, i la Soraya Hernández, treballadora social sanitària, membres del CdD, participaran com a ponents al 2n Congrés d'Ètica dels alumnes del Grau de Filosofia de la Universitat de Barcelona. El títol del congrés "Què fer amb l'ètica contemporànea?" ens permet presentar el Col·laboratori i el procediment de deliberació com un exemple d'experiència d'ètica aplicada en els nostres dies.

La comunicació donarà a conèixer la nostra tasca dins de l'àmbit acadèmic i la seva aplicació aplicació pràctica en el món professional, amb una descripció de les nostres sessions i metodología i la presentació d'un cas significatiu.

Us hi esperem!!

Trobareu el programa del congrés, aquí.

Trobareu l'abstract de la nostra comunicació, aquí.

Presentació del llibre "Humanidades e investigación científica" de Norbert Bilbeny i Joan Guàrdia.

El proper dimecres dia 22 d'abril es presenta al CCCB el llibre Humanidades e investigación científica. Una propuesta necesaria, editat pels professors Joan Guàrdia i Norbert Bilbeny. 

Regals als professionals sanitaris: què en penseu?

A vegades són uns bolígrafs, uns "post-it" de colors... D'altres són regals més sofisticats... I fins i tot molts metges reben dinars i viatges gratuïts a canvi de la prescripció d'un o un altre medicament. 

Però, és possible que els professionals sanitaris prenguin decisions de manera objectiva quan es troben amb aquesta pràctica? Poden els pacients sentir-se segurs que estan rebent el medicament realment indicat? Es pot pagar dels diners públics cursos cars a professionals en formació que després no es quedaran al sistema sanitari públic?

Alguns professionals argumenten que les visites dels representants de les farmacèutiques els eviten perdre el temps en seguir l'evolució dels medicaments, tan ràpida, ja que no hi ha temps per assistir a tots els congressos o llegir els articles científics. 

D'altra banda, veus crítiques parlen de suborn i esgrimeixen arguments ètics, jurídics i econòmics per no acceptar regals, cursos pagats i entrades gratuïtes a congressos patrocinats per farmacèutiques... 

Us recomanem la lectura d'aquest article escrit pel metge Omar Jundi a l'edició digital del THE GUARDIAN i us animem a la reflexió i deliberació sobre aquest tema.

""Free lunches, along with all forms of pharmaceutical marketing to doctors, harms our profession and our patients. They result in prescriptions based on marketing, not facts, which invariably leads to greater expense and reduced effectiveness.""

Podeu alhora, consultar la web NO GRACIAS, on professionals del sector reflexionen sobre la medicalització de la vida, l'ús excessiu de medicaments, els conflictes d'interès... 

Què en penseu?? Creieu que és ètic aquest tipus de marketing? 

Què són les Voluntats Anticipades?

Les voluntats anticipades són les instruccions que una persona (major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure) fa conèixer al seu metge per tal que les tingui en compte quan es trobi en una situació que no li permeti expressar personalment la seva voluntat envers uns tractaments mèdics o uns altres. Es tracta d’una informació que facilita la tasca mèdica i familiar, i es configura com l’avantatge de tenir un element d’ajuda per prendre decisions coneixent la voluntat d’una persona quan aquesta es troba en un moment on no pot expressar-la.

A la bibliografia ètica i jurídica internacional s’utilitza un ampli ventall de termes per referir-se a aquest tipus de figura. El mot que s’utilitza amb major freqüència en les lleis del nostre país és el de voluntats anticipades (que seria sinònim de “directrius anticipades”, paraules que es fan servir als Estats Units) o testament vital i directrius prèvies

En una definició formal les voluntats anticipades es definirien com les declaracions orals o, preferiblement escrites, dirigides al personal sanitari i a altres persones significatives, que realitza una persona capacitada per prendre decisions sobre la cura de la seva salut, amb la intenció que entrin en vigor quan perdi la capacitat que tenia abans (Siurana, 2005). Per tant, suposen una forma de poder continuar exercint el dret a decidir, a ser respectat i a que es tinguin en compte els propis valors.

És un dels elements que afavoreix la planificació anticipada de l’atenció. Permet que el pacient tingui una participació més elevada en la presa de decisions i atorga, alhora, major responsabilitat sobre el seu estat de salut. (Albert, 2001)

Les VVAA es fonamenten en el respecte i la promoció de l’autonomia del pacient i vetlla pels seus desitjos quan es presenti una situació de vulnerabilitat. Les seves decisions tindran a veure amb les cures i tractament de la seva salut, i poden estar relacionades amb la previsió de què fer amb el cos o òrgans un cop arribi la mort.

No dubteu en demanar informació al vostre metge, infermera o treballador social sanitari.

Guia de les VVAA, aquí.

Guia de les VVAA per professionals, aquí. 

El Col·laboratori al V Congrés Internacional de Bioètica de la UB

Els propers 25 i 26 de Novembre els membres del Col·laboratori de Deliberació estarem al V Congrés Internacional de Bioètica que tindrà lloc a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. 

A més a més, enguany tindrem l'honor de ser ponents en una de les taules del congrés, més concretament a la Taula de la Perspectiva Filosòfica.

Presentarem el grup, explicarem el nostre funcionament i a partir d'un cas on es dóna un dilema ètic en salut mental exposarem el procés de deliberació i el nostre sistema d'avaluació. 

Us convidem a gaudir d'aquestes jornades on molts professionals i experts compartiran les serves experiències i coneixements en bioètica, filosofia i salut mental.

Trobareu tota la informació en aquest enllaç.

V Congrés Internacional de Bioètica: Filosofia i Salut Mental

25 i 26 de Novembre

Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona

C/ Montalegre, 6 4ª planta

08001 - Barcelona - 

El viatge de la Brittany Maynard

Aquests dies estem compartint a través de la premsa les decisions que la jove Brittany Maynard ha pres per tal de posar fi a la seva vida. Aquesta noia de California ha hagut de mudar-se a l’estat veí d’Oregon per veure així com es respectava la seva decisió de portar a terme un suïcidi assistit. La Brittany, afectada d’un tumor cerebral incurable i amb només previsió de vida d’un any, va tenir clar com volia morir: sense patiment, envoltada dels seus familiars i amics i escoltant la seva música preferida.

La seva història fa reobrir els debats sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit tant als EEUU com al nostre país. Què en penseu? Seria possible aquest debat en aquests moments a la nostra societat?

Nosaltres per la nostra part volem compartir amb vosaltres aquest glossari proposat pel Comitè de Bioètica de Catalunya per tal de facilitar la comprensió dels termes que es fan servir i que moltes vegades porten a error en les reflexions sobre aquest i altres temes relacionats amb la bioètica.

Decisió informada: El malalt que vulgui posar fi a la seva vida ha de poder disposar

en tot moment de la informació que hi ha sobre els seu procés, les diferents alternatives i possibilitats d’actuació, inclosa la d’accedir a cures pal·liatives. És una decisió informada aquella que pren un pacient autònom que sol·licita assistència mèdica per morir bé, i que està fonamentada en el coneixement sobre els fets més rellevants del seu procés, després d’haver estat adequadament informat pel metge que l’atén i pels altres que puguin intervenir.

Eutanàsia: Terme provinent del terme grec Eu-Thanatos (bona mort), fa referència a aquelles accions realitzades per altres persones, a petició expressa i reiterada d’un pacient que pateix un sofriment físic o psíquic com a conseqüència d’una malaltia incurable i que ell viu com a inacceptable, indigna i com un mal, per tal de causar-li la mort de manera ràpida, eficaç i indolora. Aquestes accions es fan, doncs, en atenció a la persona i d’acord amb la seva voluntat –requisit imprescindible per distingir l’eutanàsia de l’homicidi– amb la finalitat de posar fi o evitar un patiment insuportable. A l’eutanàsia hi ha un vincle causal directe i immediat entre l’acció realitzada i la mort del pacient. Des de la introducció del consentiment informat no podem parlar més de la mal anomenada “eutanàsia passiva”. És obvi que la no-instauració d’un tractament, la seva suspensió i l’eutanàsia sempre han de ser sol·licitats.

No-inici o retirada de tractaments de suport vital: Forma part de la LET i consisteix a no iniciar o retirar tractaments com la ventilació mecànica, la reanimació cardiopulmonar, la diàlisi, la nutrició artificial (enteral i parenteral) o la hidratació (en situacions d’inconsciència), quan es produeix una complicació aguda al final d’una malaltia incurable. L’objectiu és facilitar l’evolució de la malaltia cap a la mort sense prolongar inútilment l’agonia amb tractaments invasius.

Rebuig del tractament: És el dret reconegut legalment pel qual una persona que pateix una malaltia expressa, de manera verbal o per escrit, la seva voluntat de no acceptar una determinada actuació mèdica.

Sedació terminal: És l’administració de fàrmacs per aconseguir l’alleujament, impossible d’obtenir amb altres mesures, d’un patiment físic i/o psicològic, mitjançant la disminució suficientment profunda i previsiblement irreversible de la consciència, en un pacient en què la mort es preveu molt pròxima i amb un consentiment implícit, explícit o delegat.

Suïcidi assistit o auxili al suïcidi: És l’acció d’una persona que pateix una malaltia irreversible per acabar amb la seva vida i que compta amb l’ajuda d’algú altre que li proporciona els coneixements i els mitjans per fer-ho. Quan la persona que ajuda és el propi metge, parlem de suïcidi mèdicament assistit.

Trobareu el document “Informe sobre l’eutanàsia i ajuda al suïcidi” del Comitè de Bioètica de Catalunya, aquí. Trobareu més informació sobre el cas de la Brittany Maynard, aquí. i podeu conèixer la seva fundació, aquí.

Creieu que la història de la Brittany ens farà més fàcil apropar-nos a la realitat de la demanda de legalització de l'eutanàsia?

Esperem els vostres comentaris!

Iniciem el nou curs

Ahir dilluns 13 d'Octubre hem començat les sessions dels curs actual.

 

Amb la ponent Olga Domínguez, tècnica especialista en una presó de Barcelona (així com treballadora social i Llicenciada en Filosofia) ens va presentar un cas molt interessant (el trobareu penjat a la nostra web www.colaboratori.info ) que ens va portar a iniciar la nostra activitat deliberant sobre els límits ètics de lleis i drets.

 

Estem molt contents de seguir amb les nostres sessions de deliberació i reflexió entorn dilemes ètics de diversos àmbits professionals i acadèmics. Aprofitem per agrair la seva participació als ponents que vindran aquest any i animem a qualsevol professional interessat en compartir el seu cas a posar-se en contacte amb nosaltres al mail coldeliberacio@gmail.com.

 

D'altra banda, donar la benvinguda als nous membres del Col·laboratori que venint de l'àmbit de la funció pública i de la enginyeria industrial ens enriquiran amb les seves aportacions i visions. Sense oblidar, que enguany obrim el nostre col·laboratori a estudiants de filosofia i persones interessades en l'ètica i la bioètica que vulguin venir com oients a les nostres sessions.

 

Aprofitem també per recordar que el nostre espai compta amb l'assesoria del Dr. Màrius Morlans, expert en bioética i està format per professionals de diferents àmbits com el sanitari, el sociosanitari, la filosofia, el dret animal... Respectem de forma rigorosa la confidencialitat dels ponents i dels casos, publicant només aquelles dades necessàries per entendre la deliberació, no donant mai dades reals.

Les nostres sessions són presencials a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

 

Sigueu benvinguts!

Guies per les Voluntats Anticipades

El grup d'Investigació sobre Drets Humans, Bioètica i Multiculturalisme de la UNED ha el·laborat aquestes senzilles guies, molt útils, resumides i perfectament comprensibles, per fer més fàcil la tasca dels professionals i per apropar la figura de les Voluntats Anticipades (Testament Vital) a totes les persones. 

En aquestes guies podreu informar-vos de què és un document de Voluntats Anticipades, com es fa, quan s'aplica, quin és el paper de la família, què és el representant legal... Animeu-vos i feu un cop d'ull. 

Trobareu la guia per professionals, clickant aquí.
Trobareu la guia per pacients, clickant aquí. 

V Congrés de Bioètica (Filosofia i Salut Mental)

Un any més, la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona organitza el seu Congrés de Bioètica. Enguany dedicat a la Filosofia i la Salut Mental amb les intervencions entre d'altres de professionals reconeguts com: Josep Maria Esquirol, Jorge Tizón, Begoña Román, Salvi Turró, Xavier Trabado, Jorge Tió, Josep Ramos... 

Sense oblidar les conferències especials de: Umberto Galimberti (Universitat de Venècia) i Dawn Brooker (Universitat de Worcester) 

Pels membres del Col·laboratori és una ocasió molt especial per apropar-vos a l'ètica i la bioètica i ens agradarà molt trobar-vos al congrés. D'altra banda, si sou professionals o estudiants podeu encara enviar els vostres abstracts per participar en el congrés. Animeu-vos!! 

Més informació a la web del Grup d'Investigació en Bioètica de la Facultat de Filosofia de la UB. 

Moviment d'altruisme efectiu - Entrevista a Peter Singer

Peter Singer, ponent convidat a les Conferències Josep Egozcue 2014, ens parla de l'altruisme efectiu en aquesta entrevista. La Font d'aquesta entrevista és la web de la FUNDACIÓ VICTOR GRÍFOLS on trobareu molta més información i documentació sobre les conferències i el seu contingut.

Què és el moviment d'altruisme efectiu? És un moviment emergent format, principalment, per joves amb bagatge en l'àmbit de la filosofia o en altres àrees relacionades, que han creat diferents organitzacions per tractar de complir amb el propòsit del moviment i debatre sobre la millor manera de dur-ho a terme. En què consisteix i quin és el seu propòsit?A intentar maximitzar la quantitat de bé que un pot fer, ja sigui amb una dedicació total o amb la quantitat de temps o diners que un estigui disposat a destinar a bons propòsits, per ajudar als altres o per tractar de fer del món un lloc millor. Per què la societat no ajuda més?Personalment crec que hi ha diverses raons. Una seria que, a pesar de que tenim la capacitat de ser altruistes, tenim una forta tendència en la nostra naturalesa a ser egoistes. Som éssers que pensem en primer lloc en nosaltres i en el nostre entorn més proper, i ens oblidem de les persones que estan lluny i que considerem estranyes. Creiem que no podem ajudar als que estan lluny i ens centrem en els que estan a prop...Aquest és el factor més rellevant, però hi ha moltes altres raons relacionades, com per exemple, que tendim a l'individual i que no ens prestem molt a ajudar si veiem que els altres no ho fan. Quina és la millor forma d'eradicar la pobresa?Depèn principalment de les capacitats de cada persona. Si hi ha gent que pot guanyar molts diners, llavors segurament, la millor manera d'ajudar és mitjançant la donació de grans sumes econòmiques a organitzacions efectives. Però no tots tenim aquesta capacitat econòmica...És cert, però si no tenim aquesta capacitat podem actuar com a defensors o ajudar a construir el moviment d'altruisme efectiu i aconseguir que més gent ho entengui i comparteixi. També podem treballar per a organitzacions efectives i anar als països en desenvolupament per oferir ajuda. Quins són els principals reptes que hem d'afrontar per eradicar la pobresa? Tenim molts desafiaments. És important assegurar-nos que els recursos que destinem estan sent utilitzats correctament i, per aquest motiu, tenim el repte d'avaluar els projectes que desenvolupem i assegurar-nos que estan enfocats al que realment volem aconseguir. Un repte aparentment senzill...De vegades, però depenent del país en el qual treballem pot convertir-se en un repte molt difícil, ja que en alguns llocs ens trobem amb governants corruptes. Per això, hem d'estar especialment atents davant els governs que no s'interessen per la seva gent. Com pot evolucionar la situació de pobresa en els propers deu anys?S'hauria de reduir el nombre de persones que viuen sense cap tipus de recursos de la manera més ràpida possible. En deu anys m'agradaria veure com la pobresa extrema s'ha reduït a la meitat. Un repte ambiciós.També m'agradaria veure com molta més gent dels països rics s'involucra per aconseguir que els països més pobres puguin tenir estabilitat econòmica i que no siguin tan desesperadament pobres com ho són actualment. Creu que estem en el camí correcte per aconseguir-ho?Crec que encara és necessari que molta més gent s'involucri en aquesta causa ja que, d'aquesta manera, seria tot molt més fàcil i podríem progressar més ràpidament. I en quant al moviment d'alliberament animal, en què consisteix?És un moviment que s'està desenvolupant des de fa més de quaranta anys. Consisteix a intentar canviar el tracte que tenim cap als animals, per aconseguir que els veiem com a éssers amb personalitat moral pròpia i no només com a éssers vius per al nostre ús. Conscienciar?Sí, s'està tractant de canviar el pensament que la societat té sobre els animals i transformar les pràctiques que es fan amb ells. Com ha evolucionat des que es va iniciar la lluita per l'alliberament animal?En alguns aspectes crec que hem fet bons avanços, ja que en els setanta quan començava el moviment, ens vam centrar en canviar la idea que la gent tenia dels animals. Des de llavors la Unió Europea ha realitzant bastants canvis legislatius respecte al tracte dels animals, però encara són insuficients. Són canvis lents...Sobretot tenint en compte que es tracta d'un repte molt gran i que el que està demanant el moviment d'alliberament animal és bastant radical. Diria que el progrés que hem fet no està malament i que és raonablement satisfactori, però tot així, necessitem arribar molt més lluny. Cap a on es dirigeix l'actuació del moviment d'alliberament animal?Bona part del problema està fonamentat en el fet de que la gent no sap realment el que succeeix amb els animals que mengen, per la qual cosa la conscienciació és un repte primordial. Un altre inconvenient és que la majoria de persones té l'hàbit de menjar carn, per la qual cosa és molt complex generar un canvi de mentalitat. A part de la conscienciació de la societat, existeixen altres impediments per avançar en aquest tema?Existeixen molts i importants interessos econòmics que requereixen de l'ús d'animals. Òbviament, si el moviment dels animals s'imposés, no existirien les grans granges industrials que suposen un gran negoci, per a qui les gestionen. Hi ha molts diners en joc...Sí i lluitant contra aquesta gran indústria només es troba el moviment d'alliberament animal, el qual no disposa de tants recursos. Malgrat això, i com comentava anteriorment, hem de seguir treballant en la línia que hem estat seguint durant tots aquests anys.

"Vull morir perque estimo la vida"

“Quiero morir porque amo la vida”

José Luis, con cáncer terminal, luchó por una sedación que acabó con su vida la semana pasada

“Me consumo, pero no les parece suficiente”

Us deixem un enllaç al testimoni del José Luis, pacient terminal de cures pal·liatives, on explica la seva experiència i les seves vivències en relació a l'atenció rebuda, les demandes fetes a l'equip mèdic, la cerca de la seva propia autonomia...

 

“Las enfermeras han sido todas magníficas. Son la columna vertebral del sistema. Y conste que con los médicos me llevé muy bien. Siempre fueron claros. Se ve que sabían que trataban con alguien preparado para aceptar lo que fuera. El problema es del sistema, que no les permite pensar. Me voy degradando de tal manera que ya ni siquiera alcanzo a levantarme. No puedo llegar ni al pico de la mesa. Y las médicas de paliativos aún me dicen que tengo que luchar más, que todavía estoy bien de la cabeza. Pero lo que yo quiero es decidir, es un derecho. Uno tiene que decidir cuándo va a morirse porque es un derecho que vamos a ganar. Y hay que hacerlo con una sonrisa.

 

Me quiero morir porque amo la vida, porque estoy contento de estar vivo, y si a uno le encanta la vida tiene que saber morir, es parte del proceso. Y yo quiero hacerlo contento. No estoy desesperado, no tengo miedo. Se vive mucho mejor sin miedo. Pero ahora solo aguanto, no me extingo, porque me queda algo de fuerza biológica. Y no tiene sentido esperar a que esta desaparezca. No quiero llegar a esa situación. Bastante consumido estoy ya. No quiero que me ofusquen la morfina, ni [el obispo] Rouco Varela ni los paliativos”, dice convencido.

 

 

 

Trobareu l'article sencer, clickant aquí.

Font: El País - 09/02/2014

I tu, què faries? (I) - PACIENT AMB VIH +

Encetem amb aquesta entrada un seguit de casos possibles sobre els quals ens agradaria que doneu la vostra opinió. Què faríeu si fóssiu els professionals implicats? Què en penseu com a membres de la societat? Quins són els dilemes i problemes ètics que trobem?

La Maria és VIH positiva i ho ha sabut durant el seguiment de la seva gestació. Durant l’embaràs ha portat a terme el tractament oportú. No li ha dit a la seva parella quina és la seva situació clínica i demana al personal sanitari que no li diguin res.

Què ha de fer l’equip? Quins professionals haurien d’intervenir? Què en sabeu dels drets dels pacients amb VIH? I dels drets i deures dels pacients en general?

Dilemes: fins a on arriba l’autonomia d’una persona quan hi ha menors implicats? I la confidencialitat?

Podeu obtenir més informació a:

Guia dels dretsde les persones amb VIH/SIDA (Gaispositius.org – Ajuntament Barcelona)

Drets i Deuresdels pacients (Gencat.cat)

 

"L'avortament no pot ser un dret"

La presentació aquesta mateixa setmana de l’avant projecte de la nova Llei que regularà l’avortament al nostre país ens ha permet conèixer els seus puntsmés rellevants i les diferències amb l’actual: l’avortament només podrà portar-se a terme en cas de violació i de greu risc físic o psíquic de la mare.

Amb la frase “L’avortament no pot ser un dret”, els membres del Partit Popular (grup parlamentari que proposa aquesta reforma) exemplifiquen el perquè de la llei. No es podrà portar a terme un avortament encara que el fetus tingui malformacions si aquestes són compatibles amb la vida.

Tant els grups pro-avortistes (que consideren la mesura un atemptat contra la llibertat de les dones i un futur perill de salut pública) com els que defensen la vida (que exigeixen mesures encara més restrictives) estan mostrantaquest dies la seva posició amb manifestacions i declaracions.

L’objecció de consciència pels professionals serà contemplada (podeu llegir aquí les recomanacions que va fer el Comitè de Bioètica de Catalunya al respecte) i els metges que practiquin avortaments sense contemplar la llei podran ser castigats.

Les preguntes que sorgeixen tenen a veure amb els dilemes ètics i bioètics que plantegen els aspectes relacionats amb la vida i la mort: qui ha de decidir sobre la vida del fetus? Quins són els arguments per protegir la vida delfetus? S’estan tenint en compte aspectes religiosos per prendre les decisions? Com es regularà l’objecció de consciència i quins professionals la podran portar a terme?

I més enllà també dilemes socials: ha de ser un dret l’avortament? Augmentarà el risc per possibles avortaments clandestins? Creixeran les desigualtats en salut degut que les dones amb recursos podran viatjar a altres països per fer un avortament? S'està protegint les persones amb discapacitat amb aquesta mesura? 

Vosaltres, què en penseu? Deixeu els vostres comentaris! 

Resum sobre les lleis d'interrupció voluntària de l'embaràs a Espanya.

Resum de la situació actual a altres països europeus.