La presentació aquesta mateixa setmana de l’avant projecte de la nova Llei
que regularà l’avortament al nostre país ens ha permet conèixer els seus puntsmés rellevants i les diferències amb l’actual: l’avortament només podrà
portar-se a terme en cas de violació i de greu risc físic o psíquic de la mare.
Amb la frase “L’avortament no pot ser un dret”, els membres del Partit Popular (grup parlamentari que proposa aquesta reforma) exemplifiquen el perquè
de la llei. No es podrà portar a terme un avortament encara que el fetus tingui
malformacions si aquestes són compatibles amb la vida.
Tant els grups pro-avortistes (que consideren la mesura un atemptat contra
la llibertat de les dones i un futur perill de salut pública) com els que
defensen la vida (que exigeixen mesures encara més restrictives) estan mostrantaquest dies la seva posició amb manifestacions i declaracions.
L’objecció de consciència pels professionals serà contemplada (podeu llegir aquí les recomanacions que va fer el Comitè de Bioètica de Catalunya al respecte)
i els metges que practiquin avortaments sense contemplar la llei podran ser
castigats.
Les preguntes que sorgeixen tenen a veure amb els dilemes ètics i bioètics
que plantegen els aspectes relacionats amb la vida i la mort: qui ha de decidir
sobre la vida del fetus? Quins són els arguments per protegir la vida delfetus? S’estan tenint en compte aspectes religiosos per prendre les decisions?
Com es regularà l’objecció de consciència i quins professionals la podran
portar a terme?
I més enllà també dilemes socials: ha de ser un dret l’avortament? Augmentarà
el risc per possibles avortaments clandestins? Creixeran les desigualtats en
salut degut que les dones amb recursos podran viatjar a altres països per fer
un avortament? S'està protegint les persones amb discapacitat amb aquesta mesura?
Vosaltres, què en penseu? Deixeu els vostres comentaris!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada