"La experimentación científica permite el sufrimiento injustificado de animales"

Queremos compartir con vosotros la entrevista a Emma Infante, doctora en Bioética y Derecho Animal. La encontraréis aquí: fuente - Consumer

Emma Infante es doctora en Bioética y Derecho Animal por la Universidad de Barcelona. Filósofa, enfermera, antigua cooperante en África y vegana convencida, esta catalana que comparte su vida con tres perros adoptados se ha convertido en una de las mayores expertas en Derecho Animal de Europa. Su trabajo de investigación está orientado a los derechos de los animales y en contra de su maltrato. 

Soy incapaz de entender por qué si no perteneces a la especie humana pierdes todos tus derechos. Solo si somos capaces de respetar a nuestros perros y gatos, podremos ser humanos dignos", asegura la también presidenta de la asociación Futur Animal.

Es filósofa y enfermera. ¿Cómo se convirtió en activista de los derechos de los animales?

Primero, por razones intelectuales. Soy incapaz de entender por qué si no perteneces a la especie humana pierdes todos tus derechos. ¿Cómo unos seres que lo único que no tienen en común con nosotros es un pequeño porcentaje de ADN están tan desprotegidos y por qué los humanos sacamos muchas veces lo peor de nosotros con ellos? La profesión de enfermera, además, me enfrentó a elementos como la vida, la muerte y la compasión. Por último, ser voluntaria en la perrera de Barcelona me hizo dar el paso. Comencé a investigar y me fui concienciando. Todo aquel que sufra o que tenga la capacidad de sufrir tiene que ser protegido.

¿Los derechos animales deben ser similares a los de los humanos?

Los derechos son un invento. Intrínsecamente, ni los animales ni los humanos tenemos derechos. Pero si reconocerlos sirve para proteger a los animales y que se respete su derecho a no sufrir y su derecho a la vida, entonces, adelante.

¿Los animales son cosas, como dice el derecho español? ¿Son bienes susceptibles de apropiación y de libre disposición por parte de sus propietarios?

Los animales son cosas no solo para el derecho en España, sino para la mayoría de los derechos del mundo. Por suerte, hay una corriente animalista que quiere acabar con esto y ya está presente en Austria, Alemania, Suiza, la República Checa, Bulgaria y Francia. También el derecho civil catalán reconoce que los animales no son cosas. El hito fue el artículo 13 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea, que explicita que los animales son seres con capacidad de sentir. Esto ya debería marcar la legislación de todos los países de la Unión Europea. Pero los legisladores no toman nota de esto. Hay que recordarles contantemente que, más allá de que los animales tengan o no propietario, tienen sentimientos.

La reforma del Código Penal eliminó en 2010 el requisito de ensañamiento y tipificó el maltrato animal como delito. ¿Es suficiente este cambio?

Por desgracia no. Para un juez no demasiado sensible a las cuestiones animalistas, aún hay muchos huecos por donde se escapan sentencias tibias, contrarias al sentido común y a la sensibilidad animal creciente de nuestra sociedad.

En España, hay 150.000 animales abandonados, según el estudio de la Fundación Affinity, y más de 500 denuncias por maltrato. Como presidenta de la asociación Futur Animal, ¿cuál es la lucha contra el maltrato animal más urgente en este país?

El objetivo que me he marcado es el fin de los collares de pinchos, ahogo y eléctricos. Este es un tipo de maltrato oculto que sufre uno de cada cinco perros en España. La gente utiliza estos collares por pura ignorancia: no solo generan mucho dolor a los canes, sino que también producen trastornos de comportamiento que pueden acabar en el abandono y el sacrificio. Puede parecer un objetivo poco ambicioso, pero si lo conseguimos habremos mejorado el bienestar de muchos perros en España. En Italia, República Checa, Barcelona y Ceuta ya están prohibidos.

¿Está usted a favor de experimentar con animales para fines científicos, de salud y avance en el tratamiento de enfermedades?

La experimentación científica permite el sacrificio y sufrimiento injustificado de animales, muchas veces, sin lograr una repercusión en el bienestar de nadie. El 90% de la experimentación podría ser sustituida por modelos en los que los animales no sufran, aunque esto obligaría a la ciencia a hacer una inversión intelectual y económica. Hay un gran distanciamiento del científico con respecto a esos seres que tienen en sus manos. Si se permitiera tomar conciencia de que los animales tienen sentimientos, probablemente entraría en tal conflicto que se dejaría de investigar.

¿Y es posible el avance de la ciencia sin investigación con animales?

No lo planteo en términos de blanco o negro. La ciencia sería mejor ciencia si fuese más cuidadosa a la hora de introducir animales en la experimentación.

¿Integrar los derechos de los animales en nuestra vida haría más moderna a nuestra sociedad?

No sé si más moderna, pero sin duda nuestra sociedad sería mejor. Tenemos que ser compasivos con los animales, con los más vulnerables. Una definición de humano que permita el maltrato animal es una definición deficiente. Los perros y los gatos que conviven con nosotros merecen nuestro respeto. Y, cuando lo consigan, los humanos habremos ganado también como especie.

El Col·laboratori de Deliberació al 2n Congrés d'Ètica de la Facultat de Filosofia de la UB

La Júlia Martí, filòsofa, i la Soraya Hernández, treballadora social sanitària, membres del CdD, participaran com a ponents al 2n Congrés d'Ètica dels alumnes del Grau de Filosofia de la Universitat de Barcelona. El títol del congrés "Què fer amb l'ètica contemporànea?" ens permet presentar el Col·laboratori i el procediment de deliberació com un exemple d'experiència d'ètica aplicada en els nostres dies.

La comunicació donarà a conèixer la nostra tasca dins de l'àmbit acadèmic i la seva aplicació aplicació pràctica en el món professional, amb una descripció de les nostres sessions i metodología i la presentació d'un cas significatiu.

Us hi esperem!!

Trobareu el programa del congrés, aquí.

Trobareu l'abstract de la nostra comunicació, aquí.

Les claus de la deliberació

Idees i principis bàsics de la deliberació

La idea fonamental en la qual s’ha de basar tota deliberació és el respecte per la persona i els seus drets, en definitiva, el respecte a la seva dignitat.

La persona tant pot ser el subjecte sobre el qual recaurà la decisió final com el professional que ha de prendre aquesta decisió, que sol ser el que consulta al Comitè o al grup de deliberació.

A partir d’aquesta idea bàsica, els principis que han de guiar tota deliberació són els Drets Humans, complementats amb els quatre principis bioètics: autonomia o respecte per la persona, beneficència, no maleficència i justícia. Els drets humans es recullen en la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU, 1948). Els principis bioètics estan definits a la Declaració Universal de Bioètica i Drets Humans (UNESCO, 2005), però van definir-se per primer cop a l’Informe Belmont (aquest document només n’inclou tres, perquè el principi de no-maleficència es considerava inclòs en el principi de beneficència, però després Tom L. Beauchamp i James F. Childress els separaran en dos principis diferents).

Característiques de la deliberació

Altres idees importants que han de caracteritzar tota deliberació, sorgeixen de la pròpia caracterització de la bioètica, que ha de ser:

- Laica o civil: és independent de la religió, ni la rebutja ni hi és incompatible. Això vol dir que, davant de situacions en les quals les creences religioses d’algún dels implicats hi juguin un paper important, caldrà:

- No discriminar per raons religioses: el respecte a la dignitat i els drets fonamentals és el fonament de l’ètica de mínims, necessària per a la convivència, mentre que les opcions religioses formen part de l’ètica de maxims, la qual és la opció felicitant i personal de cadascú.

- Respectar la pluralitat religiosa: totes les religions mereixen el mateix respecte.

- Prioritzar la defensa del bé comú: criteri utilitarista important, sobretot, quan hi ha risc per a la salut pública.

- Pluralista: assumeix la pluralitat de valors com un fet constitutiu de la societat, un valor a preservar i una riquesa a explorar. Els valors bàsics, doncs, són la tolerància i la llibertat de consciencia.

- Racional i filosòfica: és una disciplina argumentativa, discursiva i deliberativa, que demana explicitar tant fets com valors.

- Aplicada: no és merament especulativa, sinó que intenta aclarir i resoldre els problemes reals i concrets.

- Intermediadora: a l’hora de resoldre un problema, no es posiciona ni a favor ni en contra de cap dels valors en conflicte.

- Procedimental: no busca respostes a qüestions substantives ni és categòrica, sinó que parla de quins són els millors procediments per a la presa de decisions. Dóna més pes a com es pren la decisió (protocols), que no a quina és la decisió correcta.

Aptituds dels participants

Els participants en una deliberació han de tenir unes determinades aptituds que facilitin una deliberació adequada i enriquidora.

La primera idea a tenir en compte en aquest sentit és que la capacitat de formular judicis morals és una competència individual que reflecteix els propis valors i ens defineix, de manera que no hi ha jerarquies morals entre els participants en una deliberació: totes les opinions tenen el mateix valor.

Existeixen molts cànons d’aptituds deliberatives, nosaltres les hem sintetitzades en cinc:

- Escolta activa: capacitat per identificar els principis (P), valors (V) i arguments (A) aliens.

- Raonament raonable: capacitat d’exposició dels PVA propis.

- Empatia: capacitat de comprensió dels PVA no compartits.

- Autocrítica: capacitat d’identificar punts febles en els PVA propis.

- Contenció emotiva: capacitat d’argumentar sense identificar-nos amb els sentiments dels altres o deixar-nos endur per sentiments com la indignació i la ira.

El mètode deliberatiu

Semblantment al que passava amb les aptituds, també s’han proposat moltes mètodes deliberatius diferents, la majoria amb elements comuns. Tots són vàlids, cada comitè o grup de deliberació ha de seguir el seu. El nostre és una adaptació dels models de David Thomasma, Edmund Pellegrino i Laurence McCullough, entre d’altres. Consta dels següents passos:

- Descripció dels fets narrada per qui planteja el dilema o sobre qui recau la decisió.

- Aclariment de dubtes sobre les particularitats del cas o la terminologia, per la qual cosa és convenient, per bé que no obligat, que el professional que consulta romangui durant la deliberació, ja que sovint ell és l’únic que pot resoldre aquests dubtes (i sempre es pot retirar en el moment de prendre una decisió).

- Identificació de la voluntat de la persona que planteja el dilema o sobre qui recau la decisió. A tal fi convé disposar d’informació sobre les actituds, valors, conviccions de la persona, sobre el seu context familiar i sòcio-econòmic, així com sobre les seves expectatives respecte de la intervenció i les conseqüències d’aquesta per a la seva qualitat de vida. També cal saber de quina informació disposa ja la persona en qüestió i quin és el seu grau de comprensió i competència per participar en el procés de decisió, o ha designat o li han assignat representants legals.

- Identificació dels deures del professional a través del codi deontològic de la seva professió.

- Identificació del dilema: analitzar i comprendre els motius i les causes que enfronten la voluntat de la persona sobre qui recau la decisió amb la interpretació que el professional afectat fa del seu deure. O analitzar i comprendre el perquè de les diferents interpretacions d’aquest deure, quan el dilema enfronta dos professionals.

- Deliberació: és el moment de sospesar els arguments a favor o en contra de les opcions possibles. Per això cal:

- Previsió de les conseqüències dels diferents cursos d’acció i si aquestes fan pertinent fer una excepció a l’aplicació dels principis. Aquí és convenient considerar i intentar contestar les possibles crítiques a les diferents alternatives. De tots els tipus de conseqüències cal atendre amb cura a les legals.

- Valoració legal per veure si la legislació vigent incideix en el tipus de dilema ocorregut i per preveure les possibles conseqüències legals de la decisió. A tal fi es pot consultar un jurista o, fins i tot, resolucions d’altres comitès adoptades en casos semblants (sense que això vulgui dir que la resolució, ara, hagi de ser la mateixa).

- Jerarquització dels principis i valors en conflicte: raonar, orientats pels principis bioètics, sobre si s’ha de tenir en compte la voluntat de la persona sobre qui recau la decisió o no, o sobre quina de les obligacions del professional atén millor els interessos de la persona.

- Redacció de la recomanació, que ha d’incloure sintèticament la descripció dels passos anteriors. No és vinculant. L’ideal fora que estigués consensuada per a tots, però si no és possible el consens, cal fer constar la opció o opcions minoritàries, de manera que tots els participants en la deliberació se sentin còmodes amb la posició final del grup. La diversitat d’opinions, lluny de qüestionar l’autoritat moral del comitè, enriqueix la deliberació i pot ajudar al professional que consulta, que és l’objectiu últim.

Per saber-ne més

Trobareu enllaços a la Declaració Universal de Bioètica i Drets Humans i a l’Informe Belmont a la pestanya Bioètica.

Per veure definicions més aprofundides dels quatre principis bioètics, consulteu:

Beauchamp, T. L., Childress, J. F. (2013). Principles of biomedical ethics. New York: Oxford University Press.

I si voleu tenir més informació sobre el mètode deliberatiu, podeu consultar:

Montero, F., Morlans, M. (2009). Para deliberar en los comités de ética. Fundació Doctor Robert.

Cas 7: GATOS con G

"GATOS con G" és una petita associació que cuida, amb metodologia ètica i científica, gats de carrer: captura, esterilització i retorn a colònies sanes (alimentades i controlades per veterinaris de manera regular). Moltes vegades la quota de soci i les donacions no són suficients per donar l'atenció necessària.

Un dels donants constants de pinso és ANIMALS PETS, una cadena de botigues on hi venen complements, menjar i animals. La relació es limita a recollir regularment el pinso a punt de caducar o els sacs estèticament defectuosos. Aquest pinso, de qualitat, és una garantia de salut i de supervivència pels 500 gats que sosté l'associació. 

Però acaben de sortir publicades unes noticies (2014) que sostenen que la cadena ANIMAL PETS està vinculada al tràfic d'animals provinents de països de l’Est. Fins i tot, una de les botigues ha estat tancada per la policia. 

La responsable de la captació de recursos de l'associació GATOS CON G informa que ni de lluny podrien cobrir el cost del pinso que reben fins ara com a donació si renuncien a recollir-lo. Però, el fet de col·laborar amb una empresa com Animals Pets els crea un problema. 

Heus aquí el dilema: ha de renunciar GATOS con G a aquesta donació, fent que els gats morin de gana o de malalties secundàries a una alimentació insuficient o inadequada? 

I per pensar una mica més: penseu que en general  l'objectiu justifica els mitjans? 

Trobareu la nostra deliberació i el nostre consell aquí.

També a la web trobareu el cas sencer, amb interessants apunts sobre la venda il·legal de cadells, el tracte que reben els animals en botigues... 

Regals als professionals sanitaris: què en penseu?

A vegades són uns bolígrafs, uns "post-it" de colors... D'altres són regals més sofisticats... I fins i tot molts metges reben dinars i viatges gratuïts a canvi de la prescripció d'un o un altre medicament. 

Però, és possible que els professionals sanitaris prenguin decisions de manera objectiva quan es troben amb aquesta pràctica? Poden els pacients sentir-se segurs que estan rebent el medicament realment indicat? Es pot pagar dels diners públics cursos cars a professionals en formació que després no es quedaran al sistema sanitari públic?

Alguns professionals argumenten que les visites dels representants de les farmacèutiques els eviten perdre el temps en seguir l'evolució dels medicaments, tan ràpida, ja que no hi ha temps per assistir a tots els congressos o llegir els articles científics. 

D'altra banda, veus crítiques parlen de suborn i esgrimeixen arguments ètics, jurídics i econòmics per no acceptar regals, cursos pagats i entrades gratuïtes a congressos patrocinats per farmacèutiques... 

Us recomanem la lectura d'aquest article escrit pel metge Omar Jundi a l'edició digital del THE GUARDIAN i us animem a la reflexió i deliberació sobre aquest tema.

""Free lunches, along with all forms of pharmaceutical marketing to doctors, harms our profession and our patients. They result in prescriptions based on marketing, not facts, which invariably leads to greater expense and reduced effectiveness.""

Podeu alhora, consultar la web NO GRACIAS, on professionals del sector reflexionen sobre la medicalització de la vida, l'ús excessiu de medicaments, els conflictes d'interès... 

Què en penseu?? Creieu que és ètic aquest tipus de marketing? 

Tornen les sessions del CdD

Després d'unes merescudes vacances tornem amb moltes energies per seguir amb les nostres sessions de deliberació ètica. A cada sessió tenim la col·laboració de professionals de diferents àmbits (medicina, psicologia, genètica, sociologia, educació, política, filosofia...) que ens presenten casos realment apassionants i en els que trobem un alt nombre de dilemes ètics.

D'altra banda, anunciem que comencem el curs amb nous companyes i companys al grup que aportaran la seva experiència i coneixement, trobareu el seu CV a la nostra web. 

Us convidem a participar-hi!

Esperem els vostres comentaris!

Ens trobareu a:

Facebook

Twitter: @CDeliberació

Cas 4: ACOLLIMENT PREADOPTIU

En Joan, que té actualment 10 anys, va ser retirat a la mare biològica només nèixer ja que aquesta patia malaltia mental, estava totalment sola sense cap tipus de suport i no es tenia cap notícia del pare. La mesura de protecció inicial pel nen va ser la de preadopció amb una família acollidora i en Joan es troba totalment integrat, tant a la família, que considera com pròpia, com a la xarxa social, comunitària, escolar... La família li cobreix necessitats materials, afectives, emocionals, educatives...

Fa algun temps el pare biològic del nen torna del Marroc i la parella demana tenir contacte amb el seu fill biològic pel que es canvia el règim a acolliment simple i s'instauren unes visites obligades amb el nen. Aquest comença a patir simptomatologia ansiosa (terrors nocturs, eneuresi, ansietat anticipativa) i encara que entén la situació i les visites, mostra rebuig tant verbal com no verbal als seus pares biològics amb els que no es vincula. Els pares mostren grans dificultats de relació i comunicació, per qüestions lingüístiques i culturals i per una manca de capacitats emocionals per crear vincles amb el menor. No s'han pogut fer visites conjuntes amb la família acollidora perquè aquesta està formada per una parella homosexual i es pensa que podria ser un obstacle més en la comprensió de la situació pels pares biològics. 

A demanda de la jutgessa, s'instauren tallers d'habilitats parentals, català i teràpia de parella pels pares biològics però aquests, encara que els fan i compleixen allò que se'ls demana es mostren incapaços de revertir la situació (que d'altra banda, no acaben de comprendre, ja que consideren que el fill és seu i les altres qüestions no són importants). 

El cas demana la necessitat de pensar si es retorna el menor als seus pares biològics.

Heus aquí els dilemes: quins aspectes de la situació hauria de tenir en compte la jutgessa per prendre la seva decisió? Quins són els drets i deures dels pares biològics? Tenen dret els pares biològics a ser pares per sobre del benestar del menor? Si els pares biològics reben la custòdia i no volen que el nen tingui tracte amb la família d'acollida, tenen dret a fer-ho? Considereu que el fet que els pares d'acollida siguin homosexuals podria dificultar que rebin la custòdia?

I per pensar una mica més: si els pares biològics fossin espanyols i/o tinguessin una bona situació socioeconòmica, canviaria la vostra percepció del cas? Penseu que créixer amb pares homosexuals seria qüestió de debat sobre els drets de l'infant?

Trobareu l'explicació del cas a la nostra web, on també teniu la recomanació que va fer el Col·laboratori i la resolució real del cas.

Què són les Voluntats Anticipades?

Les voluntats anticipades són les instruccions que una persona (major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure) fa conèixer al seu metge per tal que les tingui en compte quan es trobi en una situació que no li permeti expressar personalment la seva voluntat envers uns tractaments mèdics o uns altres. Es tracta d’una informació que facilita la tasca mèdica i familiar, i es configura com l’avantatge de tenir un element d’ajuda per prendre decisions coneixent la voluntat d’una persona quan aquesta es troba en un moment on no pot expressar-la.

A la bibliografia ètica i jurídica internacional s’utilitza un ampli ventall de termes per referir-se a aquest tipus de figura. El mot que s’utilitza amb major freqüència en les lleis del nostre país és el de voluntats anticipades (que seria sinònim de “directrius anticipades”, paraules que es fan servir als Estats Units) o testament vital i directrius prèvies

En una definició formal les voluntats anticipades es definirien com les declaracions orals o, preferiblement escrites, dirigides al personal sanitari i a altres persones significatives, que realitza una persona capacitada per prendre decisions sobre la cura de la seva salut, amb la intenció que entrin en vigor quan perdi la capacitat que tenia abans (Siurana, 2005). Per tant, suposen una forma de poder continuar exercint el dret a decidir, a ser respectat i a que es tinguin en compte els propis valors.

És un dels elements que afavoreix la planificació anticipada de l’atenció. Permet que el pacient tingui una participació més elevada en la presa de decisions i atorga, alhora, major responsabilitat sobre el seu estat de salut. (Albert, 2001)

Les VVAA es fonamenten en el respecte i la promoció de l’autonomia del pacient i vetlla pels seus desitjos quan es presenti una situació de vulnerabilitat. Les seves decisions tindran a veure amb les cures i tractament de la seva salut, i poden estar relacionades amb la previsió de què fer amb el cos o òrgans un cop arribi la mort.

No dubteu en demanar informació al vostre metge, infermera o treballador social sanitari.

Guia de les VVAA, aquí.

Guia de les VVAA per professionals, aquí. 

El Col·laboratori al V Congrés Internacional de Bioètica de la UB

Els propers 25 i 26 de Novembre els membres del Col·laboratori de Deliberació estarem al V Congrés Internacional de Bioètica que tindrà lloc a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. 

A més a més, enguany tindrem l'honor de ser ponents en una de les taules del congrés, més concretament a la Taula de la Perspectiva Filosòfica.

Presentarem el grup, explicarem el nostre funcionament i a partir d'un cas on es dóna un dilema ètic en salut mental exposarem el procés de deliberació i el nostre sistema d'avaluació. 

Us convidem a gaudir d'aquestes jornades on molts professionals i experts compartiran les serves experiències i coneixements en bioètica, filosofia i salut mental.

Trobareu tota la informació en aquest enllaç.

V Congrés Internacional de Bioètica: Filosofia i Salut Mental

25 i 26 de Novembre

Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona

C/ Montalegre, 6 4ª planta

08001 - Barcelona - 

Cas 2: MAGATZEM DE RESIDUS

Un ajuntament de menys de cinc mil habitants, amb un elevat índex d’atur, rep la proposta d’acollir un magatzem de residus tòxics. Assabentada la ciutadania, neix una plataforma en contra del magatzem que demana una consulta popular. L’alcalde es troba pressionat per una part de la ciutadania (reducció de l’atur, augment de recursos), la pròpia empresa (no pot esperar la decisió més temps) i la plataforma.

L’empresa, per demostrar els beneficis d’un magatzem, ofereix un viatge a despeses pagades a Holanda a tots els membres del consistori per veure com funciona el que tenen allà. Alhora ofereix patrocinar l’equip de futbol local, donar diners per arreglar equipaments del poble... L’alcalde té majoria absoluta.

Heus aquí els dilemes: és ètic que un grup de polítics sense coneixements tècnics viatgin a Holanda a veure el magatzem? La celebració d’una consulta és útil, necessària i legítima? És ètic que l’empresa proposi beneficis a part dels llocs de treball que crea condicionant potser els ciutadans?

Si aquest cas us crida l’atenció, us convidem a entrar a la nostra web a llegir el cas sencer i donar-nos-en la vostra opinió. Endavant! Esperem els vostres comentaris!

El viatge de la Brittany Maynard

Aquests dies estem compartint a través de la premsa les decisions que la jove Brittany Maynard ha pres per tal de posar fi a la seva vida. Aquesta noia de California ha hagut de mudar-se a l’estat veí d’Oregon per veure així com es respectava la seva decisió de portar a terme un suïcidi assistit. La Brittany, afectada d’un tumor cerebral incurable i amb només previsió de vida d’un any, va tenir clar com volia morir: sense patiment, envoltada dels seus familiars i amics i escoltant la seva música preferida.

La seva història fa reobrir els debats sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit tant als EEUU com al nostre país. Què en penseu? Seria possible aquest debat en aquests moments a la nostra societat?

Nosaltres per la nostra part volem compartir amb vosaltres aquest glossari proposat pel Comitè de Bioètica de Catalunya per tal de facilitar la comprensió dels termes que es fan servir i que moltes vegades porten a error en les reflexions sobre aquest i altres temes relacionats amb la bioètica.

Decisió informada: El malalt que vulgui posar fi a la seva vida ha de poder disposar

en tot moment de la informació que hi ha sobre els seu procés, les diferents alternatives i possibilitats d’actuació, inclosa la d’accedir a cures pal·liatives. És una decisió informada aquella que pren un pacient autònom que sol·licita assistència mèdica per morir bé, i que està fonamentada en el coneixement sobre els fets més rellevants del seu procés, després d’haver estat adequadament informat pel metge que l’atén i pels altres que puguin intervenir.

Eutanàsia: Terme provinent del terme grec Eu-Thanatos (bona mort), fa referència a aquelles accions realitzades per altres persones, a petició expressa i reiterada d’un pacient que pateix un sofriment físic o psíquic com a conseqüència d’una malaltia incurable i que ell viu com a inacceptable, indigna i com un mal, per tal de causar-li la mort de manera ràpida, eficaç i indolora. Aquestes accions es fan, doncs, en atenció a la persona i d’acord amb la seva voluntat –requisit imprescindible per distingir l’eutanàsia de l’homicidi– amb la finalitat de posar fi o evitar un patiment insuportable. A l’eutanàsia hi ha un vincle causal directe i immediat entre l’acció realitzada i la mort del pacient. Des de la introducció del consentiment informat no podem parlar més de la mal anomenada “eutanàsia passiva”. És obvi que la no-instauració d’un tractament, la seva suspensió i l’eutanàsia sempre han de ser sol·licitats.

No-inici o retirada de tractaments de suport vital: Forma part de la LET i consisteix a no iniciar o retirar tractaments com la ventilació mecànica, la reanimació cardiopulmonar, la diàlisi, la nutrició artificial (enteral i parenteral) o la hidratació (en situacions d’inconsciència), quan es produeix una complicació aguda al final d’una malaltia incurable. L’objectiu és facilitar l’evolució de la malaltia cap a la mort sense prolongar inútilment l’agonia amb tractaments invasius.

Rebuig del tractament: És el dret reconegut legalment pel qual una persona que pateix una malaltia expressa, de manera verbal o per escrit, la seva voluntat de no acceptar una determinada actuació mèdica.

Sedació terminal: És l’administració de fàrmacs per aconseguir l’alleujament, impossible d’obtenir amb altres mesures, d’un patiment físic i/o psicològic, mitjançant la disminució suficientment profunda i previsiblement irreversible de la consciència, en un pacient en què la mort es preveu molt pròxima i amb un consentiment implícit, explícit o delegat.

Suïcidi assistit o auxili al suïcidi: És l’acció d’una persona que pateix una malaltia irreversible per acabar amb la seva vida i que compta amb l’ajuda d’algú altre que li proporciona els coneixements i els mitjans per fer-ho. Quan la persona que ajuda és el propi metge, parlem de suïcidi mèdicament assistit.

Trobareu el document “Informe sobre l’eutanàsia i ajuda al suïcidi” del Comitè de Bioètica de Catalunya, aquí. Trobareu més informació sobre el cas de la Brittany Maynard, aquí. i podeu conèixer la seva fundació, aquí.

Creieu que la història de la Brittany ens farà més fàcil apropar-nos a la realitat de la demanda de legalització de l'eutanàsia?

Esperem els vostres comentaris!

V Congrés de Bioètica (Filosofia i Salut Mental)

Un any més, la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona organitza el seu Congrés de Bioètica. Enguany dedicat a la Filosofia i la Salut Mental amb les intervencions entre d'altres de professionals reconeguts com: Josep Maria Esquirol, Jorge Tizón, Begoña Román, Salvi Turró, Xavier Trabado, Jorge Tió, Josep Ramos... 

Sense oblidar les conferències especials de: Umberto Galimberti (Universitat de Venècia) i Dawn Brooker (Universitat de Worcester) 

Pels membres del Col·laboratori és una ocasió molt especial per apropar-vos a l'ètica i la bioètica i ens agradarà molt trobar-vos al congrés. D'altra banda, si sou professionals o estudiants podeu encara enviar els vostres abstracts per participar en el congrés. Animeu-vos!! 

Més informació a la web del Grup d'Investigació en Bioètica de la Facultat de Filosofia de la UB. 

Moviment d'altruisme efectiu - Entrevista a Peter Singer

Peter Singer, ponent convidat a les Conferències Josep Egozcue 2014, ens parla de l'altruisme efectiu en aquesta entrevista. La Font d'aquesta entrevista és la web de la FUNDACIÓ VICTOR GRÍFOLS on trobareu molta més información i documentació sobre les conferències i el seu contingut.

Què és el moviment d'altruisme efectiu? És un moviment emergent format, principalment, per joves amb bagatge en l'àmbit de la filosofia o en altres àrees relacionades, que han creat diferents organitzacions per tractar de complir amb el propòsit del moviment i debatre sobre la millor manera de dur-ho a terme. En què consisteix i quin és el seu propòsit?A intentar maximitzar la quantitat de bé que un pot fer, ja sigui amb una dedicació total o amb la quantitat de temps o diners que un estigui disposat a destinar a bons propòsits, per ajudar als altres o per tractar de fer del món un lloc millor. Per què la societat no ajuda més?Personalment crec que hi ha diverses raons. Una seria que, a pesar de que tenim la capacitat de ser altruistes, tenim una forta tendència en la nostra naturalesa a ser egoistes. Som éssers que pensem en primer lloc en nosaltres i en el nostre entorn més proper, i ens oblidem de les persones que estan lluny i que considerem estranyes. Creiem que no podem ajudar als que estan lluny i ens centrem en els que estan a prop...Aquest és el factor més rellevant, però hi ha moltes altres raons relacionades, com per exemple, que tendim a l'individual i que no ens prestem molt a ajudar si veiem que els altres no ho fan. Quina és la millor forma d'eradicar la pobresa?Depèn principalment de les capacitats de cada persona. Si hi ha gent que pot guanyar molts diners, llavors segurament, la millor manera d'ajudar és mitjançant la donació de grans sumes econòmiques a organitzacions efectives. Però no tots tenim aquesta capacitat econòmica...És cert, però si no tenim aquesta capacitat podem actuar com a defensors o ajudar a construir el moviment d'altruisme efectiu i aconseguir que més gent ho entengui i comparteixi. També podem treballar per a organitzacions efectives i anar als països en desenvolupament per oferir ajuda. Quins són els principals reptes que hem d'afrontar per eradicar la pobresa? Tenim molts desafiaments. És important assegurar-nos que els recursos que destinem estan sent utilitzats correctament i, per aquest motiu, tenim el repte d'avaluar els projectes que desenvolupem i assegurar-nos que estan enfocats al que realment volem aconseguir. Un repte aparentment senzill...De vegades, però depenent del país en el qual treballem pot convertir-se en un repte molt difícil, ja que en alguns llocs ens trobem amb governants corruptes. Per això, hem d'estar especialment atents davant els governs que no s'interessen per la seva gent. Com pot evolucionar la situació de pobresa en els propers deu anys?S'hauria de reduir el nombre de persones que viuen sense cap tipus de recursos de la manera més ràpida possible. En deu anys m'agradaria veure com la pobresa extrema s'ha reduït a la meitat. Un repte ambiciós.També m'agradaria veure com molta més gent dels països rics s'involucra per aconseguir que els països més pobres puguin tenir estabilitat econòmica i que no siguin tan desesperadament pobres com ho són actualment. Creu que estem en el camí correcte per aconseguir-ho?Crec que encara és necessari que molta més gent s'involucri en aquesta causa ja que, d'aquesta manera, seria tot molt més fàcil i podríem progressar més ràpidament. I en quant al moviment d'alliberament animal, en què consisteix?És un moviment que s'està desenvolupant des de fa més de quaranta anys. Consisteix a intentar canviar el tracte que tenim cap als animals, per aconseguir que els veiem com a éssers amb personalitat moral pròpia i no només com a éssers vius per al nostre ús. Conscienciar?Sí, s'està tractant de canviar el pensament que la societat té sobre els animals i transformar les pràctiques que es fan amb ells. Com ha evolucionat des que es va iniciar la lluita per l'alliberament animal?En alguns aspectes crec que hem fet bons avanços, ja que en els setanta quan començava el moviment, ens vam centrar en canviar la idea que la gent tenia dels animals. Des de llavors la Unió Europea ha realitzant bastants canvis legislatius respecte al tracte dels animals, però encara són insuficients. Són canvis lents...Sobretot tenint en compte que es tracta d'un repte molt gran i que el que està demanant el moviment d'alliberament animal és bastant radical. Diria que el progrés que hem fet no està malament i que és raonablement satisfactori, però tot així, necessitem arribar molt més lluny. Cap a on es dirigeix l'actuació del moviment d'alliberament animal?Bona part del problema està fonamentat en el fet de que la gent no sap realment el que succeeix amb els animals que mengen, per la qual cosa la conscienciació és un repte primordial. Un altre inconvenient és que la majoria de persones té l'hàbit de menjar carn, per la qual cosa és molt complex generar un canvi de mentalitat. A part de la conscienciació de la societat, existeixen altres impediments per avançar en aquest tema?Existeixen molts i importants interessos econòmics que requereixen de l'ús d'animals. Òbviament, si el moviment dels animals s'imposés, no existirien les grans granges industrials que suposen un gran negoci, per a qui les gestionen. Hi ha molts diners en joc...Sí i lluitant contra aquesta gran indústria només es troba el moviment d'alliberament animal, el qual no disposa de tants recursos. Malgrat això, i com comentava anteriorment, hem de seguir treballant en la línia que hem estat seguint durant tots aquests anys.