El Col·laboratori de Deliberació al 2n Congrés d'Ètica de la Facultat de Filosofia de la UB

La Júlia Martí, filòsofa, i la Soraya Hernández, treballadora social sanitària, membres del CdD, participaran com a ponents al 2n Congrés d'Ètica dels alumnes del Grau de Filosofia de la Universitat de Barcelona. El títol del congrés "Què fer amb l'ètica contemporànea?" ens permet presentar el Col·laboratori i el procediment de deliberació com un exemple d'experiència d'ètica aplicada en els nostres dies.

La comunicació donarà a conèixer la nostra tasca dins de l'àmbit acadèmic i la seva aplicació aplicació pràctica en el món professional, amb una descripció de les nostres sessions i metodología i la presentació d'un cas significatiu.

Us hi esperem!!

Trobareu el programa del congrés, aquí.

Trobareu l'abstract de la nostra comunicació, aquí.

Les sessions del Col·laboratori

Organització

L’activitat del CdD s’organitza en sessions mensuals de 2h de durada, que es duen a terme al Seminari de Filosofia Teorètica i Pràctica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. En cada sessió un ponent presenta un cas, que és donat a conèixer amb anticipació als membres del grup, de manera que aquests el puguin preparar. En posterioritat a cada sessió es trasllada una transcripció de la deliberació a la pàgina web del CdD (www.colaboratori.org). A més, el CdD compta amb blog (www.deliberacioub.blogspot.com) i amb presència a Facebook i Twitter, en el seu interès per arribar als mons acadèmic i professional.

Metodologia

La metodologia de la deliberació té la mateixa estructura que el procés deliberatiu d’un comitè d’ètica assistencial. En primer lloc, cal aclarir els fets. Per això s’obre un torn de preguntes al ponent amb l’objectiu d’entendre el seu àmbit professional, les especificitats del cas, els dubtes relacionats amb la terminologia, etc. En un segon pas, cal identificar quin és el dilema, qui el té i qui són els afectats. Tot seguit convé identificar els deures, drets, valors i principis en joc. En definitiva, es tracta d’identificar la voluntat i els motius de la persona sobre qui recau la decisió, així com els drets i deures dels professionals implicats. Aleshores comença la deliberació, que es basa en detectar els principis bioètics en conflicte i establir un ordre de priorització entre ells. L’objectiu de la deliberació és arribar a un consens sobre el millor curs d’acció a seguir, per tal de poder donar una recomanació al professional que consulta. Cas que no hi hagi consens, la recomanació ha de reflectir les posicions minoritàries per tal que tots els participants en la deliberació se sentin còmodes amb la posició final. Com en els Comitès d’Ètica Assistencial, les nostres recomanacions no són vinculants, de manera que els professionals que consulten poden acollir-s’hi o no.

Avaluació

Més enllà de les sessions, va semblar pertinent establir un procés d’avaluació de l’experiència del CdD per assegurar que compleix els objectius. Aquest procés consisteix en dos qüestionaris. El primer és el Qüestionari d’avaluació per als ponents, en el que se'ls demana que avaluïn la sessió en la qual van participar, en termes de la utilitat que tingués, tant per la resolució del cas en qüestió, com per al seu àmbit professional en general. L’altre qüestionari és el Qüestionari d’autoavaluació per als membres, a través del qual ells avaluen la utilitat del CdD pel desenvolupament de les habilitats necessàries per deliberar o, en altres paraules, per la gestió adequada dels principis, valors i arguments (PVA) propis i aliens.

Cas 7: GATOS con G

"GATOS con G" és una petita associació que cuida, amb metodologia ètica i científica, gats de carrer: captura, esterilització i retorn a colònies sanes (alimentades i controlades per veterinaris de manera regular). Moltes vegades la quota de soci i les donacions no són suficients per donar l'atenció necessària.

Un dels donants constants de pinso és ANIMALS PETS, una cadena de botigues on hi venen complements, menjar i animals. La relació es limita a recollir regularment el pinso a punt de caducar o els sacs estèticament defectuosos. Aquest pinso, de qualitat, és una garantia de salut i de supervivència pels 500 gats que sosté l'associació. 

Però acaben de sortir publicades unes noticies (2014) que sostenen que la cadena ANIMAL PETS està vinculada al tràfic d'animals provinents de països de l’Est. Fins i tot, una de les botigues ha estat tancada per la policia. 

La responsable de la captació de recursos de l'associació GATOS CON G informa que ni de lluny podrien cobrir el cost del pinso que reben fins ara com a donació si renuncien a recollir-lo. Però, el fet de col·laborar amb una empresa com Animals Pets els crea un problema. 

Heus aquí el dilema: ha de renunciar GATOS con G a aquesta donació, fent que els gats morin de gana o de malalties secundàries a una alimentació insuficient o inadequada? 

I per pensar una mica més: penseu que en general  l'objectiu justifica els mitjans? 

Trobareu la nostra deliberació i el nostre consell aquí.

També a la web trobareu el cas sencer, amb interessants apunts sobre la venda il·legal de cadells, el tracte que reben els animals en botigues... 

Cas 6: FARINETES AMB POLLASTRE

La tècnica de gestió de la diversitat de l’ajuntament d’un municipi amb alta taxa d’atur i molta pobresa entre la població d’origen marroquí treballa de manera conjunta amb el voluntariat de Càritas, una església protestant i una mesquita. Alhora es gestiona el Banc d’Aliments a partir d’un diagnòstic social i una derivació que es fan a Serveis Socials.

En un moment donat van arribar al banc d’aliments pots de farinetes de verdures amb pollastre per nens de 6 mesos a un any. Les 40 famílies usuàries d’origen marroquí amb nens petits van refusar les farinetes perquè el pollastre no havia estat tractat segons demana la religió musulmana. La tècnica rep la demanda de la responsable del Banc d’Aliments i de la directora de Benestar Social d’aconseguir que les famílies acceptin les farinetes amb la possibilitat de no deixar que segueixin rebent aquest recurs degut que estan perjudicant la salut dels seus fills.

Heus aquí els dilemes: com conciliar el respecte a la llibertat religiosa amb el repartiment equitatiu i just d’uns recursos limitats? S’ha d’obligar a l’acceptació de les farinetes pel bé dels menors encara que això pugui provocar problemes a la comunitat?

I per pensar una mica més: creieu que la no acceptació per part dels pares implica un perjudici pels nens? Si s’obliga a l’acceptació i després llencen aquests aliments, no s’estaria perdent un recurs valuós? Penseu que aquest cas pot servir per obrir noves vies de comunicació amb la comunitat musulmana?

Trobareu l'explicació del cas a la nostra web, on també teniu la recomanació que va fer el Col·laboratori i la resolució real del cas.

Cas 4: ACOLLIMENT PREADOPTIU

En Joan, que té actualment 10 anys, va ser retirat a la mare biològica només nèixer ja que aquesta patia malaltia mental, estava totalment sola sense cap tipus de suport i no es tenia cap notícia del pare. La mesura de protecció inicial pel nen va ser la de preadopció amb una família acollidora i en Joan es troba totalment integrat, tant a la família, que considera com pròpia, com a la xarxa social, comunitària, escolar... La família li cobreix necessitats materials, afectives, emocionals, educatives...

Fa algun temps el pare biològic del nen torna del Marroc i la parella demana tenir contacte amb el seu fill biològic pel que es canvia el règim a acolliment simple i s'instauren unes visites obligades amb el nen. Aquest comença a patir simptomatologia ansiosa (terrors nocturs, eneuresi, ansietat anticipativa) i encara que entén la situació i les visites, mostra rebuig tant verbal com no verbal als seus pares biològics amb els que no es vincula. Els pares mostren grans dificultats de relació i comunicació, per qüestions lingüístiques i culturals i per una manca de capacitats emocionals per crear vincles amb el menor. No s'han pogut fer visites conjuntes amb la família acollidora perquè aquesta està formada per una parella homosexual i es pensa que podria ser un obstacle més en la comprensió de la situació pels pares biològics. 

A demanda de la jutgessa, s'instauren tallers d'habilitats parentals, català i teràpia de parella pels pares biològics però aquests, encara que els fan i compleixen allò que se'ls demana es mostren incapaços de revertir la situació (que d'altra banda, no acaben de comprendre, ja que consideren que el fill és seu i les altres qüestions no són importants). 

El cas demana la necessitat de pensar si es retorna el menor als seus pares biològics.

Heus aquí els dilemes: quins aspectes de la situació hauria de tenir en compte la jutgessa per prendre la seva decisió? Quins són els drets i deures dels pares biològics? Tenen dret els pares biològics a ser pares per sobre del benestar del menor? Si els pares biològics reben la custòdia i no volen que el nen tingui tracte amb la família d'acollida, tenen dret a fer-ho? Considereu que el fet que els pares d'acollida siguin homosexuals podria dificultar que rebin la custòdia?

I per pensar una mica més: si els pares biològics fossin espanyols i/o tinguessin una bona situació socioeconòmica, canviaria la vostra percepció del cas? Penseu que créixer amb pares homosexuals seria qüestió de debat sobre els drets de l'infant?

Trobareu l'explicació del cas a la nostra web, on també teniu la recomanació que va fer el Col·laboratori i la resolució real del cas.

Cas 3: SÍNDROME DE DOWN

En Xavier i la Isabel, en la cinquantena, estan enamorats des de fa més de 15 anys. Tots dos tenen síndrome de Down i treballen a la mateixa institució, ell a un centre especial de treball (CET) i ella al servei ocupacional d’inserció (SOI). A tots dos els agradaria molt fer vida de parella: sortir a passejar, explicar-se les seves coses... festejar, en definitiva. El seu desig no es pot fer realitat perquè la germana de la Isabel, de 70 anys, que és la seva tutora, s’hi nega. En canvi, els pares del Xavier, de més de 80, accepten la situació i volen que tots dos puguin estar junts.

Actualment tenen una estona molt petita per veure`s, uns 8 minuts apassionats amb demostracions d’amor pròpies de dos nuvis. Tots dos busquen excuses per veure`s fóra d’aquests 8 minuts. Cada any celebren el dia dels enamorats i Sant Jordi. Ell li fa un regalet comprat pels seus pares i ella, encara que té diners i autonomia per comprar algun regal, no ho fa, ja que la seva germana li prohibeix. Encara i això, sempre troba què donar-li: un poema, una labor de ganxet, un coixí brodat...

Els professionals del centre faciliten certs moments i ajuden a fer aquests regals. Però també veuen l’ansietat de tots dos. Per aquesta raó es demana parlar amb la germana que ja per telèfon es nega a anar al centre a tractar aquest tema.

Heus aquí els dilemes: què han de fer els professionals, respectar els sentiments de la parella o respectar els drets de la tutora legal?

Si aquest cas us crida l’atenció, us convidem a entrar a la nostra web a llegir el cas sencer i donar-nos-en la vostra opinió. Endavant! Esperem els vostres comentaris!

Hey, sólo pienso en ti
juntos de la mano, se les ve por el jardín
no puede haber nadie en este mundo tan feliz
hey, sólo pienso en ti.

(SOLO PIENSO EN TI - Víctor Manuel)

Cas 2: MAGATZEM DE RESIDUS

Un ajuntament de menys de cinc mil habitants, amb un elevat índex d’atur, rep la proposta d’acollir un magatzem de residus tòxics. Assabentada la ciutadania, neix una plataforma en contra del magatzem que demana una consulta popular. L’alcalde es troba pressionat per una part de la ciutadania (reducció de l’atur, augment de recursos), la pròpia empresa (no pot esperar la decisió més temps) i la plataforma.

L’empresa, per demostrar els beneficis d’un magatzem, ofereix un viatge a despeses pagades a Holanda a tots els membres del consistori per veure com funciona el que tenen allà. Alhora ofereix patrocinar l’equip de futbol local, donar diners per arreglar equipaments del poble... L’alcalde té majoria absoluta.

Heus aquí els dilemes: és ètic que un grup de polítics sense coneixements tècnics viatgin a Holanda a veure el magatzem? La celebració d’una consulta és útil, necessària i legítima? És ètic que l’empresa proposi beneficis a part dels llocs de treball que crea condicionant potser els ciutadans?

Si aquest cas us crida l’atenció, us convidem a entrar a la nostra web a llegir el cas sencer i donar-nos-en la vostra opinió. Endavant! Esperem els vostres comentaris!

Iniciem el nou curs

Ahir dilluns 13 d'Octubre hem començat les sessions dels curs actual.

 

Amb la ponent Olga Domínguez, tècnica especialista en una presó de Barcelona (així com treballadora social i Llicenciada en Filosofia) ens va presentar un cas molt interessant (el trobareu penjat a la nostra web www.colaboratori.info ) que ens va portar a iniciar la nostra activitat deliberant sobre els límits ètics de lleis i drets.

 

Estem molt contents de seguir amb les nostres sessions de deliberació i reflexió entorn dilemes ètics de diversos àmbits professionals i acadèmics. Aprofitem per agrair la seva participació als ponents que vindran aquest any i animem a qualsevol professional interessat en compartir el seu cas a posar-se en contacte amb nosaltres al mail coldeliberacio@gmail.com.

 

D'altra banda, donar la benvinguda als nous membres del Col·laboratori que venint de l'àmbit de la funció pública i de la enginyeria industrial ens enriquiran amb les seves aportacions i visions. Sense oblidar, que enguany obrim el nostre col·laboratori a estudiants de filosofia i persones interessades en l'ètica i la bioètica que vulguin venir com oients a les nostres sessions.

 

Aprofitem també per recordar que el nostre espai compta amb l'assesoria del Dr. Màrius Morlans, expert en bioética i està format per professionals de diferents àmbits com el sanitari, el sociosanitari, la filosofia, el dret animal... Respectem de forma rigorosa la confidencialitat dels ponents i dels casos, publicant només aquelles dades necessàries per entendre la deliberació, no donant mai dades reals.

Les nostres sessions són presencials a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

 

Sigueu benvinguts!

Cas 6: PRESÓ DE DONES

En Jordi Bilbeny és Filòleg Català i Historiador. Ha fet classes de català per adults en diversos espais. Quan li van oferir donar classes en un centre penitenciari no s’ho va pensar. Però llavors es va trobar amb un primer dilema: com havia de tractar les dones? Com a preses delinqüents, com a alumnes? O com a persones?

Encara que li van aconsellar mantenir certa distància, ell va decidir que no volia ser part de l’escenografia de la presó. Treballar amb persones implicava per ell aprofitar el vincle per acompanyar i fer contenció emocional.

Moltes dones començaren les seves classes gràcies al tracte que rebien per part del Jordi: s’interessava pels seus problemes, adequava les classes a les seves necessitats... A vegades, quan no podien comprar algun producte especial per no trobar-lo a la botigueta de la presó, li demanaven a ell: un bolígraf especial, una postal d’aniversari, una llibreta... Un dia una dona li va demanar unes maquinetes d’afaitar, degut que tenia un vis a vis i es volia depilar...

Heus aquí els dilemes: hauria d’haver posat una barrera en la seva relació amb les internes? Havia de comprar les maquinetes d’afaitar?

Sorgeixen qüestions sobre les que reflexionar. Seria ètic no aprofitar la potencialitat terapèutica del vincle amb una persona present i propera? Quins aspectes hauria de tenir en compte per prendre la seva decisió? Si decideix fer-ho, li hauria de comunicar a algú o hauria de mantenir la confidencialitat?

Si aquest cas us crida l’atenció, us convidem a entrar a la nostra web a llegir el cas sencer i donar-nos-en la vostra opinió. Endavant! Esperem els vostres comentaris!

Cas 1: GALGOS 112

Una calorosa tarda d’Agost l’Associació Galgos 112 rep una trucada que els alerta de la situació d’una quarantena de gossos, que es troben abandonats dins d’un domicili privat reixat i en un estat higiènic, nutricional i de salut molt precari.

Heus aquí dos dilemes: poden, els voluntaris de l’Associació Galgos 112, sostraure uns gossos que estan dins d’una propietat privada? Poden eutanasiar els que estan molt malalts?

Respondre-hi no és fàcil, perquè... es pot aplicar la paraula ‘eutanàsia’ als animals o és exclusiva per a les persones? I, per què estan abandonats, els gossos? On és el propietari? Què diu la llei sobre el tractament i el maltractament dels animals?

Si aquest cas us crida l’atenció, us convidem a entrar a la nostra web a llegir el cas sencer i donar-nos-en la vostra opinió. Endavant! Esperem els vostres comentaris!