Cas 3: SÍNDROME DE DOWN

En Xavier i la Isabel, en la cinquantena, estan enamorats des de fa més de 15 anys. Tots dos tenen síndrome de Down i treballen a la mateixa institució, ell a un centre especial de treball (CET) i ella al servei ocupacional d’inserció (SOI). A tots dos els agradaria molt fer vida de parella: sortir a passejar, explicar-se les seves coses... festejar, en definitiva. El seu desig no es pot fer realitat perquè la germana de la Isabel, de 70 anys, que és la seva tutora, s’hi nega. En canvi, els pares del Xavier, de més de 80, accepten la situació i volen que tots dos puguin estar junts.

Actualment tenen una estona molt petita per veure`s, uns 8 minuts apassionats amb demostracions d’amor pròpies de dos nuvis. Tots dos busquen excuses per veure`s fóra d’aquests 8 minuts. Cada any celebren el dia dels enamorats i Sant Jordi. Ell li fa un regalet comprat pels seus pares i ella, encara que té diners i autonomia per comprar algun regal, no ho fa, ja que la seva germana li prohibeix. Encara i això, sempre troba què donar-li: un poema, una labor de ganxet, un coixí brodat...

Els professionals del centre faciliten certs moments i ajuden a fer aquests regals. Però també veuen l’ansietat de tots dos. Per aquesta raó es demana parlar amb la germana que ja per telèfon es nega a anar al centre a tractar aquest tema.

Heus aquí els dilemes: què han de fer els professionals, respectar els sentiments de la parella o respectar els drets de la tutora legal?

Si aquest cas us crida l’atenció, us convidem a entrar a la nostra web a llegir el cas sencer i donar-nos-en la vostra opinió. Endavant! Esperem els vostres comentaris!

Hey, sólo pienso en ti
juntos de la mano, se les ve por el jardín
no puede haber nadie en este mundo tan feliz
hey, sólo pienso en ti.

(SOLO PIENSO EN TI - Víctor Manuel)