"La experimentación científica permite el sufrimiento injustificado de animales"

Queremos compartir con vosotros la entrevista a Emma Infante, doctora en Bioética y Derecho Animal. La encontraréis aquí: fuente - Consumer

Emma Infante es doctora en Bioética y Derecho Animal por la Universidad de Barcelona. Filósofa, enfermera, antigua cooperante en África y vegana convencida, esta catalana que comparte su vida con tres perros adoptados se ha convertido en una de las mayores expertas en Derecho Animal de Europa. Su trabajo de investigación está orientado a los derechos de los animales y en contra de su maltrato. 

Soy incapaz de entender por qué si no perteneces a la especie humana pierdes todos tus derechos. Solo si somos capaces de respetar a nuestros perros y gatos, podremos ser humanos dignos", asegura la también presidenta de la asociación Futur Animal.

Es filósofa y enfermera. ¿Cómo se convirtió en activista de los derechos de los animales?

Primero, por razones intelectuales. Soy incapaz de entender por qué si no perteneces a la especie humana pierdes todos tus derechos. ¿Cómo unos seres que lo único que no tienen en común con nosotros es un pequeño porcentaje de ADN están tan desprotegidos y por qué los humanos sacamos muchas veces lo peor de nosotros con ellos? La profesión de enfermera, además, me enfrentó a elementos como la vida, la muerte y la compasión. Por último, ser voluntaria en la perrera de Barcelona me hizo dar el paso. Comencé a investigar y me fui concienciando. Todo aquel que sufra o que tenga la capacidad de sufrir tiene que ser protegido.

¿Los derechos animales deben ser similares a los de los humanos?

Los derechos son un invento. Intrínsecamente, ni los animales ni los humanos tenemos derechos. Pero si reconocerlos sirve para proteger a los animales y que se respete su derecho a no sufrir y su derecho a la vida, entonces, adelante.

¿Los animales son cosas, como dice el derecho español? ¿Son bienes susceptibles de apropiación y de libre disposición por parte de sus propietarios?

Los animales son cosas no solo para el derecho en España, sino para la mayoría de los derechos del mundo. Por suerte, hay una corriente animalista que quiere acabar con esto y ya está presente en Austria, Alemania, Suiza, la República Checa, Bulgaria y Francia. También el derecho civil catalán reconoce que los animales no son cosas. El hito fue el artículo 13 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea, que explicita que los animales son seres con capacidad de sentir. Esto ya debería marcar la legislación de todos los países de la Unión Europea. Pero los legisladores no toman nota de esto. Hay que recordarles contantemente que, más allá de que los animales tengan o no propietario, tienen sentimientos.

La reforma del Código Penal eliminó en 2010 el requisito de ensañamiento y tipificó el maltrato animal como delito. ¿Es suficiente este cambio?

Por desgracia no. Para un juez no demasiado sensible a las cuestiones animalistas, aún hay muchos huecos por donde se escapan sentencias tibias, contrarias al sentido común y a la sensibilidad animal creciente de nuestra sociedad.

En España, hay 150.000 animales abandonados, según el estudio de la Fundación Affinity, y más de 500 denuncias por maltrato. Como presidenta de la asociación Futur Animal, ¿cuál es la lucha contra el maltrato animal más urgente en este país?

El objetivo que me he marcado es el fin de los collares de pinchos, ahogo y eléctricos. Este es un tipo de maltrato oculto que sufre uno de cada cinco perros en España. La gente utiliza estos collares por pura ignorancia: no solo generan mucho dolor a los canes, sino que también producen trastornos de comportamiento que pueden acabar en el abandono y el sacrificio. Puede parecer un objetivo poco ambicioso, pero si lo conseguimos habremos mejorado el bienestar de muchos perros en España. En Italia, República Checa, Barcelona y Ceuta ya están prohibidos.

¿Está usted a favor de experimentar con animales para fines científicos, de salud y avance en el tratamiento de enfermedades?

La experimentación científica permite el sacrificio y sufrimiento injustificado de animales, muchas veces, sin lograr una repercusión en el bienestar de nadie. El 90% de la experimentación podría ser sustituida por modelos en los que los animales no sufran, aunque esto obligaría a la ciencia a hacer una inversión intelectual y económica. Hay un gran distanciamiento del científico con respecto a esos seres que tienen en sus manos. Si se permitiera tomar conciencia de que los animales tienen sentimientos, probablemente entraría en tal conflicto que se dejaría de investigar.

¿Y es posible el avance de la ciencia sin investigación con animales?

No lo planteo en términos de blanco o negro. La ciencia sería mejor ciencia si fuese más cuidadosa a la hora de introducir animales en la experimentación.

¿Integrar los derechos de los animales en nuestra vida haría más moderna a nuestra sociedad?

No sé si más moderna, pero sin duda nuestra sociedad sería mejor. Tenemos que ser compasivos con los animales, con los más vulnerables. Una definición de humano que permita el maltrato animal es una definición deficiente. Los perros y los gatos que conviven con nosotros merecen nuestro respeto. Y, cuando lo consigan, los humanos habremos ganado también como especie.

El Col·laboratori de Deliberació al 2n Congrés d'Ètica de la Facultat de Filosofia de la UB

La Júlia Martí, filòsofa, i la Soraya Hernández, treballadora social sanitària, membres del CdD, participaran com a ponents al 2n Congrés d'Ètica dels alumnes del Grau de Filosofia de la Universitat de Barcelona. El títol del congrés "Què fer amb l'ètica contemporànea?" ens permet presentar el Col·laboratori i el procediment de deliberació com un exemple d'experiència d'ètica aplicada en els nostres dies.

La comunicació donarà a conèixer la nostra tasca dins de l'àmbit acadèmic i la seva aplicació aplicació pràctica en el món professional, amb una descripció de les nostres sessions i metodología i la presentació d'un cas significatiu.

Us hi esperem!!

Trobareu el programa del congrés, aquí.

Trobareu l'abstract de la nostra comunicació, aquí.

Les claus de la deliberació

Idees i principis bàsics de la deliberació

La idea fonamental en la qual s’ha de basar tota deliberació és el respecte per la persona i els seus drets, en definitiva, el respecte a la seva dignitat.

La persona tant pot ser el subjecte sobre el qual recaurà la decisió final com el professional que ha de prendre aquesta decisió, que sol ser el que consulta al Comitè o al grup de deliberació.

A partir d’aquesta idea bàsica, els principis que han de guiar tota deliberació són els Drets Humans, complementats amb els quatre principis bioètics: autonomia o respecte per la persona, beneficència, no maleficència i justícia. Els drets humans es recullen en la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU, 1948). Els principis bioètics estan definits a la Declaració Universal de Bioètica i Drets Humans (UNESCO, 2005), però van definir-se per primer cop a l’Informe Belmont (aquest document només n’inclou tres, perquè el principi de no-maleficència es considerava inclòs en el principi de beneficència, però després Tom L. Beauchamp i James F. Childress els separaran en dos principis diferents).

Característiques de la deliberació

Altres idees importants que han de caracteritzar tota deliberació, sorgeixen de la pròpia caracterització de la bioètica, que ha de ser:

- Laica o civil: és independent de la religió, ni la rebutja ni hi és incompatible. Això vol dir que, davant de situacions en les quals les creences religioses d’algún dels implicats hi juguin un paper important, caldrà:

- No discriminar per raons religioses: el respecte a la dignitat i els drets fonamentals és el fonament de l’ètica de mínims, necessària per a la convivència, mentre que les opcions religioses formen part de l’ètica de maxims, la qual és la opció felicitant i personal de cadascú.

- Respectar la pluralitat religiosa: totes les religions mereixen el mateix respecte.

- Prioritzar la defensa del bé comú: criteri utilitarista important, sobretot, quan hi ha risc per a la salut pública.

- Pluralista: assumeix la pluralitat de valors com un fet constitutiu de la societat, un valor a preservar i una riquesa a explorar. Els valors bàsics, doncs, són la tolerància i la llibertat de consciencia.

- Racional i filosòfica: és una disciplina argumentativa, discursiva i deliberativa, que demana explicitar tant fets com valors.

- Aplicada: no és merament especulativa, sinó que intenta aclarir i resoldre els problemes reals i concrets.

- Intermediadora: a l’hora de resoldre un problema, no es posiciona ni a favor ni en contra de cap dels valors en conflicte.

- Procedimental: no busca respostes a qüestions substantives ni és categòrica, sinó que parla de quins són els millors procediments per a la presa de decisions. Dóna més pes a com es pren la decisió (protocols), que no a quina és la decisió correcta.

Aptituds dels participants

Els participants en una deliberació han de tenir unes determinades aptituds que facilitin una deliberació adequada i enriquidora.

La primera idea a tenir en compte en aquest sentit és que la capacitat de formular judicis morals és una competència individual que reflecteix els propis valors i ens defineix, de manera que no hi ha jerarquies morals entre els participants en una deliberació: totes les opinions tenen el mateix valor.

Existeixen molts cànons d’aptituds deliberatives, nosaltres les hem sintetitzades en cinc:

- Escolta activa: capacitat per identificar els principis (P), valors (V) i arguments (A) aliens.

- Raonament raonable: capacitat d’exposició dels PVA propis.

- Empatia: capacitat de comprensió dels PVA no compartits.

- Autocrítica: capacitat d’identificar punts febles en els PVA propis.

- Contenció emotiva: capacitat d’argumentar sense identificar-nos amb els sentiments dels altres o deixar-nos endur per sentiments com la indignació i la ira.

El mètode deliberatiu

Semblantment al que passava amb les aptituds, també s’han proposat moltes mètodes deliberatius diferents, la majoria amb elements comuns. Tots són vàlids, cada comitè o grup de deliberació ha de seguir el seu. El nostre és una adaptació dels models de David Thomasma, Edmund Pellegrino i Laurence McCullough, entre d’altres. Consta dels següents passos:

- Descripció dels fets narrada per qui planteja el dilema o sobre qui recau la decisió.

- Aclariment de dubtes sobre les particularitats del cas o la terminologia, per la qual cosa és convenient, per bé que no obligat, que el professional que consulta romangui durant la deliberació, ja que sovint ell és l’únic que pot resoldre aquests dubtes (i sempre es pot retirar en el moment de prendre una decisió).

- Identificació de la voluntat de la persona que planteja el dilema o sobre qui recau la decisió. A tal fi convé disposar d’informació sobre les actituds, valors, conviccions de la persona, sobre el seu context familiar i sòcio-econòmic, així com sobre les seves expectatives respecte de la intervenció i les conseqüències d’aquesta per a la seva qualitat de vida. També cal saber de quina informació disposa ja la persona en qüestió i quin és el seu grau de comprensió i competència per participar en el procés de decisió, o ha designat o li han assignat representants legals.

- Identificació dels deures del professional a través del codi deontològic de la seva professió.

- Identificació del dilema: analitzar i comprendre els motius i les causes que enfronten la voluntat de la persona sobre qui recau la decisió amb la interpretació que el professional afectat fa del seu deure. O analitzar i comprendre el perquè de les diferents interpretacions d’aquest deure, quan el dilema enfronta dos professionals.

- Deliberació: és el moment de sospesar els arguments a favor o en contra de les opcions possibles. Per això cal:

- Previsió de les conseqüències dels diferents cursos d’acció i si aquestes fan pertinent fer una excepció a l’aplicació dels principis. Aquí és convenient considerar i intentar contestar les possibles crítiques a les diferents alternatives. De tots els tipus de conseqüències cal atendre amb cura a les legals.

- Valoració legal per veure si la legislació vigent incideix en el tipus de dilema ocorregut i per preveure les possibles conseqüències legals de la decisió. A tal fi es pot consultar un jurista o, fins i tot, resolucions d’altres comitès adoptades en casos semblants (sense que això vulgui dir que la resolució, ara, hagi de ser la mateixa).

- Jerarquització dels principis i valors en conflicte: raonar, orientats pels principis bioètics, sobre si s’ha de tenir en compte la voluntat de la persona sobre qui recau la decisió o no, o sobre quina de les obligacions del professional atén millor els interessos de la persona.

- Redacció de la recomanació, que ha d’incloure sintèticament la descripció dels passos anteriors. No és vinculant. L’ideal fora que estigués consensuada per a tots, però si no és possible el consens, cal fer constar la opció o opcions minoritàries, de manera que tots els participants en la deliberació se sentin còmodes amb la posició final del grup. La diversitat d’opinions, lluny de qüestionar l’autoritat moral del comitè, enriqueix la deliberació i pot ajudar al professional que consulta, que és l’objectiu últim.

Per saber-ne més

Trobareu enllaços a la Declaració Universal de Bioètica i Drets Humans i a l’Informe Belmont a la pestanya Bioètica.

Per veure definicions més aprofundides dels quatre principis bioètics, consulteu:

Beauchamp, T. L., Childress, J. F. (2013). Principles of biomedical ethics. New York: Oxford University Press.

I si voleu tenir més informació sobre el mètode deliberatiu, podeu consultar:

Montero, F., Morlans, M. (2009). Para deliberar en los comités de ética. Fundació Doctor Robert.

Les sessions del Col·laboratori

Organització

L’activitat del CdD s’organitza en sessions mensuals de 2h de durada, que es duen a terme al Seminari de Filosofia Teorètica i Pràctica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. En cada sessió un ponent presenta un cas, que és donat a conèixer amb anticipació als membres del grup, de manera que aquests el puguin preparar. En posterioritat a cada sessió es trasllada una transcripció de la deliberació a la pàgina web del CdD (www.colaboratori.org). A més, el CdD compta amb blog (www.deliberacioub.blogspot.com) i amb presència a Facebook i Twitter, en el seu interès per arribar als mons acadèmic i professional.

Metodologia

La metodologia de la deliberació té la mateixa estructura que el procés deliberatiu d’un comitè d’ètica assistencial. En primer lloc, cal aclarir els fets. Per això s’obre un torn de preguntes al ponent amb l’objectiu d’entendre el seu àmbit professional, les especificitats del cas, els dubtes relacionats amb la terminologia, etc. En un segon pas, cal identificar quin és el dilema, qui el té i qui són els afectats. Tot seguit convé identificar els deures, drets, valors i principis en joc. En definitiva, es tracta d’identificar la voluntat i els motius de la persona sobre qui recau la decisió, així com els drets i deures dels professionals implicats. Aleshores comença la deliberació, que es basa en detectar els principis bioètics en conflicte i establir un ordre de priorització entre ells. L’objectiu de la deliberació és arribar a un consens sobre el millor curs d’acció a seguir, per tal de poder donar una recomanació al professional que consulta. Cas que no hi hagi consens, la recomanació ha de reflectir les posicions minoritàries per tal que tots els participants en la deliberació se sentin còmodes amb la posició final. Com en els Comitès d’Ètica Assistencial, les nostres recomanacions no són vinculants, de manera que els professionals que consulten poden acollir-s’hi o no.

Avaluació

Més enllà de les sessions, va semblar pertinent establir un procés d’avaluació de l’experiència del CdD per assegurar que compleix els objectius. Aquest procés consisteix en dos qüestionaris. El primer és el Qüestionari d’avaluació per als ponents, en el que se'ls demana que avaluïn la sessió en la qual van participar, en termes de la utilitat que tingués, tant per la resolució del cas en qüestió, com per al seu àmbit professional en general. L’altre qüestionari és el Qüestionari d’autoavaluació per als membres, a través del qual ells avaluen la utilitat del CdD pel desenvolupament de les habilitats necessàries per deliberar o, en altres paraules, per la gestió adequada dels principis, valors i arguments (PVA) propis i aliens.

Cas 6: FARINETES AMB POLLASTRE

La tècnica de gestió de la diversitat de l’ajuntament d’un municipi amb alta taxa d’atur i molta pobresa entre la població d’origen marroquí treballa de manera conjunta amb el voluntariat de Càritas, una església protestant i una mesquita. Alhora es gestiona el Banc d’Aliments a partir d’un diagnòstic social i una derivació que es fan a Serveis Socials.

En un moment donat van arribar al banc d’aliments pots de farinetes de verdures amb pollastre per nens de 6 mesos a un any. Les 40 famílies usuàries d’origen marroquí amb nens petits van refusar les farinetes perquè el pollastre no havia estat tractat segons demana la religió musulmana. La tècnica rep la demanda de la responsable del Banc d’Aliments i de la directora de Benestar Social d’aconseguir que les famílies acceptin les farinetes amb la possibilitat de no deixar que segueixin rebent aquest recurs degut que estan perjudicant la salut dels seus fills.

Heus aquí els dilemes: com conciliar el respecte a la llibertat religiosa amb el repartiment equitatiu i just d’uns recursos limitats? S’ha d’obligar a l’acceptació de les farinetes pel bé dels menors encara que això pugui provocar problemes a la comunitat?

I per pensar una mica més: creieu que la no acceptació per part dels pares implica un perjudici pels nens? Si s’obliga a l’acceptació i després llencen aquests aliments, no s’estaria perdent un recurs valuós? Penseu que aquest cas pot servir per obrir noves vies de comunicació amb la comunitat musulmana?

Trobareu l'explicació del cas a la nostra web, on també teniu la recomanació que va fer el Col·laboratori i la resolució real del cas.

Cas 4: ACOLLIMENT PREADOPTIU

En Joan, que té actualment 10 anys, va ser retirat a la mare biològica només nèixer ja que aquesta patia malaltia mental, estava totalment sola sense cap tipus de suport i no es tenia cap notícia del pare. La mesura de protecció inicial pel nen va ser la de preadopció amb una família acollidora i en Joan es troba totalment integrat, tant a la família, que considera com pròpia, com a la xarxa social, comunitària, escolar... La família li cobreix necessitats materials, afectives, emocionals, educatives...

Fa algun temps el pare biològic del nen torna del Marroc i la parella demana tenir contacte amb el seu fill biològic pel que es canvia el règim a acolliment simple i s'instauren unes visites obligades amb el nen. Aquest comença a patir simptomatologia ansiosa (terrors nocturs, eneuresi, ansietat anticipativa) i encara que entén la situació i les visites, mostra rebuig tant verbal com no verbal als seus pares biològics amb els que no es vincula. Els pares mostren grans dificultats de relació i comunicació, per qüestions lingüístiques i culturals i per una manca de capacitats emocionals per crear vincles amb el menor. No s'han pogut fer visites conjuntes amb la família acollidora perquè aquesta està formada per una parella homosexual i es pensa que podria ser un obstacle més en la comprensió de la situació pels pares biològics. 

A demanda de la jutgessa, s'instauren tallers d'habilitats parentals, català i teràpia de parella pels pares biològics però aquests, encara que els fan i compleixen allò que se'ls demana es mostren incapaços de revertir la situació (que d'altra banda, no acaben de comprendre, ja que consideren que el fill és seu i les altres qüestions no són importants). 

El cas demana la necessitat de pensar si es retorna el menor als seus pares biològics.

Heus aquí els dilemes: quins aspectes de la situació hauria de tenir en compte la jutgessa per prendre la seva decisió? Quins són els drets i deures dels pares biològics? Tenen dret els pares biològics a ser pares per sobre del benestar del menor? Si els pares biològics reben la custòdia i no volen que el nen tingui tracte amb la família d'acollida, tenen dret a fer-ho? Considereu que el fet que els pares d'acollida siguin homosexuals podria dificultar que rebin la custòdia?

I per pensar una mica més: si els pares biològics fossin espanyols i/o tinguessin una bona situació socioeconòmica, canviaria la vostra percepció del cas? Penseu que créixer amb pares homosexuals seria qüestió de debat sobre els drets de l'infant?

Trobareu l'explicació del cas a la nostra web, on també teniu la recomanació que va fer el Col·laboratori i la resolució real del cas.

Cas 3: SÍNDROME DE DOWN

En Xavier i la Isabel, en la cinquantena, estan enamorats des de fa més de 15 anys. Tots dos tenen síndrome de Down i treballen a la mateixa institució, ell a un centre especial de treball (CET) i ella al servei ocupacional d’inserció (SOI). A tots dos els agradaria molt fer vida de parella: sortir a passejar, explicar-se les seves coses... festejar, en definitiva. El seu desig no es pot fer realitat perquè la germana de la Isabel, de 70 anys, que és la seva tutora, s’hi nega. En canvi, els pares del Xavier, de més de 80, accepten la situació i volen que tots dos puguin estar junts.

Actualment tenen una estona molt petita per veure`s, uns 8 minuts apassionats amb demostracions d’amor pròpies de dos nuvis. Tots dos busquen excuses per veure`s fóra d’aquests 8 minuts. Cada any celebren el dia dels enamorats i Sant Jordi. Ell li fa un regalet comprat pels seus pares i ella, encara que té diners i autonomia per comprar algun regal, no ho fa, ja que la seva germana li prohibeix. Encara i això, sempre troba què donar-li: un poema, una labor de ganxet, un coixí brodat...

Els professionals del centre faciliten certs moments i ajuden a fer aquests regals. Però també veuen l’ansietat de tots dos. Per aquesta raó es demana parlar amb la germana que ja per telèfon es nega a anar al centre a tractar aquest tema.

Heus aquí els dilemes: què han de fer els professionals, respectar els sentiments de la parella o respectar els drets de la tutora legal?

Si aquest cas us crida l’atenció, us convidem a entrar a la nostra web a llegir el cas sencer i donar-nos-en la vostra opinió. Endavant! Esperem els vostres comentaris!

Hey, sólo pienso en ti
juntos de la mano, se les ve por el jardín
no puede haber nadie en este mundo tan feliz
hey, sólo pienso en ti.

(SOLO PIENSO EN TI - Víctor Manuel)

El Col·laboratori al V Congrés Internacional de Bioètica de la UB

Els propers 25 i 26 de Novembre els membres del Col·laboratori de Deliberació estarem al V Congrés Internacional de Bioètica que tindrà lloc a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. 

A més a més, enguany tindrem l'honor de ser ponents en una de les taules del congrés, més concretament a la Taula de la Perspectiva Filosòfica.

Presentarem el grup, explicarem el nostre funcionament i a partir d'un cas on es dóna un dilema ètic en salut mental exposarem el procés de deliberació i el nostre sistema d'avaluació. 

Us convidem a gaudir d'aquestes jornades on molts professionals i experts compartiran les serves experiències i coneixements en bioètica, filosofia i salut mental.

Trobareu tota la informació en aquest enllaç.

V Congrés Internacional de Bioètica: Filosofia i Salut Mental

25 i 26 de Novembre

Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona

C/ Montalegre, 6 4ª planta

08001 - Barcelona -