Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autonomia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autonomia. Mostrar tots els missatges

1 d’oct. 2015

El uso de las palabras: Cuidados Paliativos


¿Cómo afectan a la práctica asistencial los tabús sobre el proceso de morir, la muerte, los cuidados paliativos...? Compartimos este video de Pallium Canada.

24 de set. 2015

"Los cuidados paliativos deben llegar a todos los ciudadanos de una manera equitativa y justa"

El presidente de la OMC, Dr. Rodríguez Sendín, ha demandado que los cuidados paliativos lleguen a todos los ciudadanos "de una manera equitativa y justa". Así lo expresó durante la inauguración de la Jornada "Actitud profesional ante las personas al final de la vida", organizada por la FFOMC y moderada por el vicepte., Dr. Serafín Romero.


Compartim l'article de la web "Medicos y Pacientes" amb les paraules del metge Rodríguez Sendín, president del Consell General de Col·legis de Metges d'Espanya sobre les cures pal·liatives. Amb aquest article comencem un nou curs del Col·laboratori de Deliberació i donem la benvinguda a tots els nous membres i ponents.


 

17 de nov. 2014

Cas 3: SÍNDROME DE DOWN

En Xavier i la Isabel, en la cinquantena, estan enamorats des de fa més de 15 anys. Tots dos tenen síndrome de Down i treballen a la mateixa institució, ell a un centre especial de treball (CET) i ella al servei ocupacional d’inserció (SOI). A tots dos els agradaria molt fer vida de parella: sortir a passejar, explicar-se les seves coses... festejar, en definitiva. El seu desig no es pot fer realitat perquè la germana de la Isabel, de 70 anys, que és la seva tutora, s’hi nega. En canvi, els pares del Xavier, de més de 80, accepten la situació i volen que tots dos puguin estar junts.



Actualment tenen una estona molt petita per veure`s, uns 8 minuts apassionats amb demostracions d’amor pròpies de dos nuvis. Tots dos busquen excuses per veure`s fóra d’aquests 8 minuts. Cada any celebren el dia dels enamorats i Sant Jordi. Ell li fa un regalet comprat pels seus pares i ella, encara que té diners i autonomia per comprar algun regal, no ho fa, ja que la seva germana li prohibeix. Encara i això, sempre troba què donar-li: un poema, una labor de ganxet, un coixí brodat...

Els professionals del centre faciliten certs moments i ajuden a fer aquests regals. Però també veuen l’ansietat de tots dos. Per aquesta raó es demana parlar amb la germana que ja per telèfon es nega a anar al centre a tractar aquest tema.


Heus aquí els dilemes: què han de fer els professionals, respectar els sentiments de la parella o respectar els drets de la tutora legal?
Si aquest cas us crida l’atenció, us convidem a entrar a la nostra web a llegir el cas sencer i donar-nos-en la vostra opinió. Endavant! Esperem els vostres comentaris!

Hey, sólo pienso en ti
juntos de la mano, se les ve por el jardín
no puede haber nadie en este mundo tan feliz
hey, sólo pienso en ti.
(SOLO PIENSO EN TI - Víctor Manuel)


21 d’oct. 2014

El viatge de la Brittany Maynard

Aquests dies estem compartint a través de la premsa les decisions que la jove Brittany Maynard ha pres per tal de posar fi a la seva vida. Aquesta noia de California ha hagut de mudar-se a l’estat veí d’Oregon per veure així com es respectava la seva decisió de portar a terme un suïcidi assistit. La Brittany, afectada d’un tumor cerebral incurable i amb només previsió de vida d’un any, va tenir clar com volia morir: sense patiment, envoltada dels seus familiars i amics i escoltant la seva música preferida.



La seva història fa reobrir els debats sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit tant als EEUU com al nostre país. Què en penseu? Seria possible aquest debat en aquests moments a la nostra societat?
Nosaltres per la nostra part volem compartir amb vosaltres aquest glossari proposat pel Comitè de Bioètica de Catalunya per tal de facilitar la comprensió dels termes que es fan servir i que moltes vegades porten a error en les reflexions sobre aquest i altres temes relacionats amb la bioètica.

Decisió informada: El malalt que vulgui posar fi a la seva vida ha de poder disposar
en tot moment de la informació que hi ha sobre els seu procés, les diferents alternatives i possibilitats d’actuació, inclosa la d’accedir a cures pal·liatives. És una decisió informada aquella que pren un pacient autònom que sol·licita assistència mèdica per morir bé, i que està fonamentada en el coneixement sobre els fets més rellevants del seu procés, després d’haver estat adequadament informat pel metge que l’atén i pels altres que puguin intervenir.

Eutanàsia: Terme provinent del terme grec Eu-Thanatos (bona mort), fa referència a aquelles accions realitzades per altres persones, a petició expressa i reiterada d’un pacient que pateix un sofriment físic o psíquic com a conseqüència d’una malaltia incurable i que ell viu com a inacceptable, indigna i com un mal, per tal de causar-li la mort de manera ràpida, eficaç i indolora. Aquestes accions es fan, doncs, en atenció a la persona i d’acord amb la seva voluntat –requisit imprescindible per distingir l’eutanàsia de l’homicidi– amb la finalitat de posar fi o evitar un patiment insuportable. A l’eutanàsia hi ha un vincle causal directe i immediat entre l’acció realitzada i la mort del pacient. Des de la introducció del consentiment informat no podem parlar més de la mal anomenada “eutanàsia passiva”. És obvi que la no-instauració d’un tractament, la seva suspensió i l’eutanàsia sempre han de ser sol·licitats.

No-inici o retirada de tractaments de suport vital: Forma part de la LET i consisteix a no iniciar o retirar tractaments com la ventilació mecànica, la reanimació cardiopulmonar, la diàlisi, la nutrició artificial (enteral i parenteral) o la hidratació (en situacions d’inconsciència), quan es produeix una complicació aguda al final d’una malaltia incurable. L’objectiu és facilitar l’evolució de la malaltia cap a la mort sense prolongar inútilment l’agonia amb tractaments invasius.

Rebuig del tractament: És el dret reconegut legalment pel qual una persona que pateix una malaltia expressa, de manera verbal o per escrit, la seva voluntat de no acceptar una determinada actuació mèdica.

Sedació terminal: És l’administració de fàrmacs per aconseguir l’alleujament, impossible d’obtenir amb altres mesures, d’un patiment físic i/o psicològic, mitjançant la disminució suficientment profunda i previsiblement irreversible de la consciència, en un pacient en què la mort es preveu molt pròxima i amb un consentiment implícit, explícit o delegat.

Suïcidi assistit o auxili al suïcidi: És l’acció d’una persona que pateix una malaltia irreversible per acabar amb la seva vida i que compta amb l’ajuda d’algú altre que li proporciona els coneixements i els mitjans per fer-ho. Quan la persona que ajuda és el propi metge, parlem de suïcidi mèdicament assistit.

Trobareu el document “Informe sobre l’eutanàsia i ajuda al suïcidi” del Comitè de Bioètica de Catalunya, aquí. Trobareu més informació sobre el cas de la Brittany Maynard, aquí. i podeu conèixer la seva fundació, aquí.

Creieu que la història de la Brittany ens farà més fàcil apropar-nos a la realitat de la demanda de legalització de l'eutanàsia?

Esperem els vostres comentaris!

22 de set. 2014

Guies per les Voluntats Anticipades

El grup d'Investigació sobre Drets Humans, Bioètica i Multiculturalisme de la UNED ha el·laborat aquestes senzilles guies, molt útils, resumides i perfectament comprensibles, per fer més fàcil la tasca dels professionals i per apropar la figura de les Voluntats Anticipades (Testament Vital) a totes les persones. 

En aquestes guies podreu informar-vos de què és un document de Voluntats Anticipades, com es fa, quan s'aplica, quin és el paper de la família, què és el representant legal... Animeu-vos i feu un cop d'ull. 




Trobareu la guia per professionals, clickant aquí.
Trobareu la guia per pacients, clickant aquí. 



10 de febr. 2014

"Vull morir perque estimo la vida"

“Quiero morir porque amo la vida”

José Luis, con cáncer terminal, luchó por una sedación que acabó con su vida la semana pasada

“Me consumo, pero no les parece suficiente”

Us deixem un enllaç al testimoni del José Luis, pacient terminal de cures pal·liatives, on explica la seva experiència i les seves vivències en relació a l'atenció rebuda, les demandes fetes a l'equip mèdic, la cerca de la seva propia autonomia...
 
Las enfermeras han sido todas magníficas. Son la columna vertebral del sistema. Y conste que con los médicos me llevé muy bien. Siempre fueron claros. Se ve que sabían que trataban con alguien preparado para aceptar lo que fuera. El problema es del sistema, que no les permite pensar. Me voy degradando de tal manera que ya ni siquiera alcanzo a levantarme. No puedo llegar ni al pico de la mesa. Y las médicas de paliativos aún me dicen que tengo que luchar más, que todavía estoy bien de la cabeza. Pero lo que yo quiero es decidir, es un derecho. Uno tiene que decidir cuándo va a morirse porque es un derecho que vamos a ganar. Y hay que hacerlo con una sonrisa.
 
Me quiero morir porque amo la vida, porque estoy contento de estar vivo, y si a uno le encanta la vida tiene que saber morir, es parte del proceso. Y yo quiero hacerlo contento. No estoy desesperado, no tengo miedo. Se vive mucho mejor sin miedo. Pero ahora solo aguanto, no me extingo, porque me queda algo de fuerza biológica. Y no tiene sentido esperar a que esta desaparezca. No quiero llegar a esa situación. Bastante consumido estoy ya. No quiero que me ofusquen la morfina, ni [el obispo] Rouco Varela ni los paliativos”, dice convencido.
 
 
 
Trobareu l'article sencer, clickant aquí.
Font: El País - 09/02/2014

6 de febr. 2014

I tu, què faries? (I) - PACIENT AMB VIH +

Encetem amb aquesta entrada un seguit de casos possibles sobre els quals ens agradaria que doneu la vostra opinió. Què faríeu si fóssiu els professionals implicats? Què en penseu com a membres de la societat? Quins són els dilemes i problemes ètics que trobem?

La Maria és VIH positiva i ho ha sabut durant el seguiment de la seva gestació. Durant l’embaràs ha portat a terme el tractament oportú. No li ha dit a la seva parella quina és la seva situació clínica i demana al personal sanitari que no li diguin res.

Què ha de fer l’equip? Quins professionals haurien d’intervenir? Què en sabeu dels drets dels pacients amb VIH? I dels drets i deures dels pacients en general?

Dilemes: fins a on arriba l’autonomia d’una persona quan hi ha menors implicats? I la confidencialitat?

Podeu obtenir més informació a:

Guia dels dretsde les persones amb VIH/SIDA (Gaispositius.org – Ajuntament Barcelona)

26 de gen. 2014

Morir dues vegades

Un hospital de Texas ha estat obligat per llei a retirar les mesures de suport vital a una dona de 33 anys en mort cerebral tal com la família havia demanat. En aquests moments, l'hospital valora si recórrer la sentència.

La dona, embarassada, era treballadora de l'àmbit sanitari i sempre havia tingut clar que si es trobava en una situació com aquesta no volia ser mantinguda amb vida de manera artificial. El seu marit i els seus pares havien demanat que es portés a terme la seva voluntat, tal com ella havia expressat. L'hospital, al trobar-se embarassada, ha volgut mantenir-la en vida en interès del no nascut. 

Què en penseu? Esperem els vostres comentaris!