Conversa amb Jerome Sobel, president d'EXIT (sucidi assistit)

Els membres del Col·laboratori hem participat en les Conferències EGOZCUE 2015 de la Fundació Grífols d'enguany. Compartim una entrevista a Jerome Sobel, president d'Exit a Suïssa:


CCMA

Aceptación y dignidad frente a la muerte

Encontraréis el artículo aquí. 

"Los cuidados paliativos deben llegar a todos los ciudadanos de una manera equitativa y justa"

El presidente de la OMC, Dr. Rodríguez Sendín, ha demandado que los cuidados paliativos lleguen a todos los ciudadanos "de una manera equitativa y justa". Así lo expresó durante la inauguración de la Jornada "Actitud profesional ante las personas al final de la vida", organizada por la FFOMC y moderada por el vicepte., Dr. Serafín Romero.


Compartim l'article de la web "Medicos y Pacientes" amb les paraules del metge Rodríguez Sendín, president del Consell General de Col·legis de Metges d'Espanya sobre les cures pal·liatives. Amb aquest article comencem un nou curs del Col·laboratori de Deliberació i donem la benvinguda a tots els nous membres i ponents.

 

El viatge de la Brittany Maynard

Aquests dies estem compartint a través de la premsa les decisions que la jove Brittany Maynard ha pres per tal de posar fi a la seva vida. Aquesta noia de California ha hagut de mudar-se a l’estat veí d’Oregon per veure així com es respectava la seva decisió de portar a terme un suïcidi assistit. La Brittany, afectada d’un tumor cerebral incurable i amb només previsió de vida d’un any, va tenir clar com volia morir: sense patiment, envoltada dels seus familiars i amics i escoltant la seva música preferida.

La seva història fa reobrir els debats sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit tant als EEUU com al nostre país. Què en penseu? Seria possible aquest debat en aquests moments a la nostra societat?

Nosaltres per la nostra part volem compartir amb vosaltres aquest glossari proposat pel Comitè de Bioètica de Catalunya per tal de facilitar la comprensió dels termes que es fan servir i que moltes vegades porten a error en les reflexions sobre aquest i altres temes relacionats amb la bioètica.

Decisió informada: El malalt que vulgui posar fi a la seva vida ha de poder disposar

en tot moment de la informació que hi ha sobre els seu procés, les diferents alternatives i possibilitats d’actuació, inclosa la d’accedir a cures pal·liatives. És una decisió informada aquella que pren un pacient autònom que sol·licita assistència mèdica per morir bé, i que està fonamentada en el coneixement sobre els fets més rellevants del seu procés, després d’haver estat adequadament informat pel metge que l’atén i pels altres que puguin intervenir.

Eutanàsia: Terme provinent del terme grec Eu-Thanatos (bona mort), fa referència a aquelles accions realitzades per altres persones, a petició expressa i reiterada d’un pacient que pateix un sofriment físic o psíquic com a conseqüència d’una malaltia incurable i que ell viu com a inacceptable, indigna i com un mal, per tal de causar-li la mort de manera ràpida, eficaç i indolora. Aquestes accions es fan, doncs, en atenció a la persona i d’acord amb la seva voluntat –requisit imprescindible per distingir l’eutanàsia de l’homicidi– amb la finalitat de posar fi o evitar un patiment insuportable. A l’eutanàsia hi ha un vincle causal directe i immediat entre l’acció realitzada i la mort del pacient. Des de la introducció del consentiment informat no podem parlar més de la mal anomenada “eutanàsia passiva”. És obvi que la no-instauració d’un tractament, la seva suspensió i l’eutanàsia sempre han de ser sol·licitats.

No-inici o retirada de tractaments de suport vital: Forma part de la LET i consisteix a no iniciar o retirar tractaments com la ventilació mecànica, la reanimació cardiopulmonar, la diàlisi, la nutrició artificial (enteral i parenteral) o la hidratació (en situacions d’inconsciència), quan es produeix una complicació aguda al final d’una malaltia incurable. L’objectiu és facilitar l’evolució de la malaltia cap a la mort sense prolongar inútilment l’agonia amb tractaments invasius.

Rebuig del tractament: És el dret reconegut legalment pel qual una persona que pateix una malaltia expressa, de manera verbal o per escrit, la seva voluntat de no acceptar una determinada actuació mèdica.

Sedació terminal: És l’administració de fàrmacs per aconseguir l’alleujament, impossible d’obtenir amb altres mesures, d’un patiment físic i/o psicològic, mitjançant la disminució suficientment profunda i previsiblement irreversible de la consciència, en un pacient en què la mort es preveu molt pròxima i amb un consentiment implícit, explícit o delegat.

Suïcidi assistit o auxili al suïcidi: És l’acció d’una persona que pateix una malaltia irreversible per acabar amb la seva vida i que compta amb l’ajuda d’algú altre que li proporciona els coneixements i els mitjans per fer-ho. Quan la persona que ajuda és el propi metge, parlem de suïcidi mèdicament assistit.

Trobareu el document “Informe sobre l’eutanàsia i ajuda al suïcidi” del Comitè de Bioètica de Catalunya, aquí. Trobareu més informació sobre el cas de la Brittany Maynard, aquí. i podeu conèixer la seva fundació, aquí.

Creieu que la història de la Brittany ens farà més fàcil apropar-nos a la realitat de la demanda de legalització de l'eutanàsia?

Esperem els vostres comentaris!

Bèlgica prepara ampliar el dret a l'eutanàsia als menors

Onze anys després d'haver legalitzat el dret a l'eutanàsia, Bèlgica posa en marxa el projecte de llei d'ampliació pels menors afectats de malalties greus. 

Amb una llei que obliga a una sèrie de condicions molt estrictes aquest nou pas implicarà d'altres que encara ho seran molt més:

- No hi ha una edat mínima però el menor ha de ser capaç (tenir la informació, comprendre-la, prendre una decisió entenent les conseqüències i el caràcter definitiu de la mort) i aquest fet haurà d'estar validat per un psiquiatre o un psicòleg infantil.

- Els pares ho hauran d'autoritzar per escrit.

- El patiment només haurà de ser físic en el marc d'una malaltia incurable i en queden exclosos els nens amb malalties psíquiques.

Què en penseu? Creieu que hauria d'haver una edat mínima? Penseu que els menors no haurien de poder demanar l'eutanàsia? 

Què us sembla que el patiment que es tindrà en compte només sigui físic? I el psíquic i les conseqüències psicosocials que també poden ser font de patiment? 

Teniu més informació en els següents enllaços:

Bèlgica prepara ampliar el dret a l'eutanàsia als menors - El Periódico
Bélgica autorizará la eutanasia para menores de edad - La Vanguardia
Sobre l'eutanàsia - Comitè de Bioètica de Catalunya

Per conèixer una mica més sobre el procediment de demanda d'eutanàsia en Bèlgica us recomanem el testimoni de la Marie Deroubaix:

6 mois à vivre. J'ai choisi de mourir dignement.
Marie Deroubaix
Editorial: J'ai lu.