Cas 4: ACOLLIMENT PREADOPTIU

En Joan, que té actualment 10 anys, va ser retirat a la mare biològica només nèixer ja que aquesta patia malaltia mental, estava totalment sola sense cap tipus de suport i no es tenia cap notícia del pare. La mesura de protecció inicial pel nen va ser la de preadopció amb una família acollidora i en Joan es troba totalment integrat, tant a la família, que considera com pròpia, com a la xarxa social, comunitària, escolar... La família li cobreix necessitats materials, afectives, emocionals, educatives...

Fa algun temps el pare biològic del nen torna del Marroc i la parella demana tenir contacte amb el seu fill biològic pel que es canvia el règim a acolliment simple i s'instauren unes visites obligades amb el nen. Aquest comença a patir simptomatologia ansiosa (terrors nocturs, eneuresi, ansietat anticipativa) i encara que entén la situació i les visites, mostra rebuig tant verbal com no verbal als seus pares biològics amb els que no es vincula. Els pares mostren grans dificultats de relació i comunicació, per qüestions lingüístiques i culturals i per una manca de capacitats emocionals per crear vincles amb el menor. No s'han pogut fer visites conjuntes amb la família acollidora perquè aquesta està formada per una parella homosexual i es pensa que podria ser un obstacle més en la comprensió de la situació pels pares biològics. 

A demanda de la jutgessa, s'instauren tallers d'habilitats parentals, català i teràpia de parella pels pares biològics però aquests, encara que els fan i compleixen allò que se'ls demana es mostren incapaços de revertir la situació (que d'altra banda, no acaben de comprendre, ja que consideren que el fill és seu i les altres qüestions no són importants). 

El cas demana la necessitat de pensar si es retorna el menor als seus pares biològics.

Heus aquí els dilemes: quins aspectes de la situació hauria de tenir en compte la jutgessa per prendre la seva decisió? Quins són els drets i deures dels pares biològics? Tenen dret els pares biològics a ser pares per sobre del benestar del menor? Si els pares biològics reben la custòdia i no volen que el nen tingui tracte amb la família d'acollida, tenen dret a fer-ho? Considereu que el fet que els pares d'acollida siguin homosexuals podria dificultar que rebin la custòdia?

I per pensar una mica més: si els pares biològics fossin espanyols i/o tinguessin una bona situació socioeconòmica, canviaria la vostra percepció del cas? Penseu que créixer amb pares homosexuals seria qüestió de debat sobre els drets de l'infant?

Trobareu l'explicació del cas a la nostra web, on també teniu la recomanació que va fer el Col·laboratori i la resolució real del cas.

Cas 3: SÍNDROME DE DOWN

En Xavier i la Isabel, en la cinquantena, estan enamorats des de fa més de 15 anys. Tots dos tenen síndrome de Down i treballen a la mateixa institució, ell a un centre especial de treball (CET) i ella al servei ocupacional d’inserció (SOI). A tots dos els agradaria molt fer vida de parella: sortir a passejar, explicar-se les seves coses... festejar, en definitiva. El seu desig no es pot fer realitat perquè la germana de la Isabel, de 70 anys, que és la seva tutora, s’hi nega. En canvi, els pares del Xavier, de més de 80, accepten la situació i volen que tots dos puguin estar junts.

Actualment tenen una estona molt petita per veure`s, uns 8 minuts apassionats amb demostracions d’amor pròpies de dos nuvis. Tots dos busquen excuses per veure`s fóra d’aquests 8 minuts. Cada any celebren el dia dels enamorats i Sant Jordi. Ell li fa un regalet comprat pels seus pares i ella, encara que té diners i autonomia per comprar algun regal, no ho fa, ja que la seva germana li prohibeix. Encara i això, sempre troba què donar-li: un poema, una labor de ganxet, un coixí brodat...

Els professionals del centre faciliten certs moments i ajuden a fer aquests regals. Però també veuen l’ansietat de tots dos. Per aquesta raó es demana parlar amb la germana que ja per telèfon es nega a anar al centre a tractar aquest tema.

Heus aquí els dilemes: què han de fer els professionals, respectar els sentiments de la parella o respectar els drets de la tutora legal?

Si aquest cas us crida l’atenció, us convidem a entrar a la nostra web a llegir el cas sencer i donar-nos-en la vostra opinió. Endavant! Esperem els vostres comentaris!

Hey, sólo pienso en ti
juntos de la mano, se les ve por el jardín
no puede haber nadie en este mundo tan feliz
hey, sólo pienso en ti.

(SOLO PIENSO EN TI - Víctor Manuel)

Què són les Voluntats Anticipades?

Les voluntats anticipades són les instruccions que una persona (major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure) fa conèixer al seu metge per tal que les tingui en compte quan es trobi en una situació que no li permeti expressar personalment la seva voluntat envers uns tractaments mèdics o uns altres. Es tracta d’una informació que facilita la tasca mèdica i familiar, i es configura com l’avantatge de tenir un element d’ajuda per prendre decisions coneixent la voluntat d’una persona quan aquesta es troba en un moment on no pot expressar-la.

A la bibliografia ètica i jurídica internacional s’utilitza un ampli ventall de termes per referir-se a aquest tipus de figura. El mot que s’utilitza amb major freqüència en les lleis del nostre país és el de voluntats anticipades (que seria sinònim de “directrius anticipades”, paraules que es fan servir als Estats Units) o testament vital i directrius prèvies

En una definició formal les voluntats anticipades es definirien com les declaracions orals o, preferiblement escrites, dirigides al personal sanitari i a altres persones significatives, que realitza una persona capacitada per prendre decisions sobre la cura de la seva salut, amb la intenció que entrin en vigor quan perdi la capacitat que tenia abans (Siurana, 2005). Per tant, suposen una forma de poder continuar exercint el dret a decidir, a ser respectat i a que es tinguin en compte els propis valors.

És un dels elements que afavoreix la planificació anticipada de l’atenció. Permet que el pacient tingui una participació més elevada en la presa de decisions i atorga, alhora, major responsabilitat sobre el seu estat de salut. (Albert, 2001)

Les VVAA es fonamenten en el respecte i la promoció de l’autonomia del pacient i vetlla pels seus desitjos quan es presenti una situació de vulnerabilitat. Les seves decisions tindran a veure amb les cures i tractament de la seva salut, i poden estar relacionades amb la previsió de què fer amb el cos o òrgans un cop arribi la mort.

No dubteu en demanar informació al vostre metge, infermera o treballador social sanitari.

Guia de les VVAA, aquí.

Guia de les VVAA per professionals, aquí. 

El Col·laboratori al V Congrés Internacional de Bioètica de la UB

Els propers 25 i 26 de Novembre els membres del Col·laboratori de Deliberació estarem al V Congrés Internacional de Bioètica que tindrà lloc a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. 

A més a més, enguany tindrem l'honor de ser ponents en una de les taules del congrés, més concretament a la Taula de la Perspectiva Filosòfica.

Presentarem el grup, explicarem el nostre funcionament i a partir d'un cas on es dóna un dilema ètic en salut mental exposarem el procés de deliberació i el nostre sistema d'avaluació. 

Us convidem a gaudir d'aquestes jornades on molts professionals i experts compartiran les serves experiències i coneixements en bioètica, filosofia i salut mental.

Trobareu tota la informació en aquest enllaç.

V Congrés Internacional de Bioètica: Filosofia i Salut Mental

25 i 26 de Novembre

Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona

C/ Montalegre, 6 4ª planta

08001 - Barcelona - 

Cas 2: MAGATZEM DE RESIDUS

Un ajuntament de menys de cinc mil habitants, amb un elevat índex d’atur, rep la proposta d’acollir un magatzem de residus tòxics. Assabentada la ciutadania, neix una plataforma en contra del magatzem que demana una consulta popular. L’alcalde es troba pressionat per una part de la ciutadania (reducció de l’atur, augment de recursos), la pròpia empresa (no pot esperar la decisió més temps) i la plataforma.

L’empresa, per demostrar els beneficis d’un magatzem, ofereix un viatge a despeses pagades a Holanda a tots els membres del consistori per veure com funciona el que tenen allà. Alhora ofereix patrocinar l’equip de futbol local, donar diners per arreglar equipaments del poble... L’alcalde té majoria absoluta.

Heus aquí els dilemes: és ètic que un grup de polítics sense coneixements tècnics viatgin a Holanda a veure el magatzem? La celebració d’una consulta és útil, necessària i legítima? És ètic que l’empresa proposi beneficis a part dels llocs de treball que crea condicionant potser els ciutadans?

Si aquest cas us crida l’atenció, us convidem a entrar a la nostra web a llegir el cas sencer i donar-nos-en la vostra opinió. Endavant! Esperem els vostres comentaris!

El viatge de la Brittany Maynard

Aquests dies estem compartint a través de la premsa les decisions que la jove Brittany Maynard ha pres per tal de posar fi a la seva vida. Aquesta noia de California ha hagut de mudar-se a l’estat veí d’Oregon per veure així com es respectava la seva decisió de portar a terme un suïcidi assistit. La Brittany, afectada d’un tumor cerebral incurable i amb només previsió de vida d’un any, va tenir clar com volia morir: sense patiment, envoltada dels seus familiars i amics i escoltant la seva música preferida.

La seva història fa reobrir els debats sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit tant als EEUU com al nostre país. Què en penseu? Seria possible aquest debat en aquests moments a la nostra societat?

Nosaltres per la nostra part volem compartir amb vosaltres aquest glossari proposat pel Comitè de Bioètica de Catalunya per tal de facilitar la comprensió dels termes que es fan servir i que moltes vegades porten a error en les reflexions sobre aquest i altres temes relacionats amb la bioètica.

Decisió informada: El malalt que vulgui posar fi a la seva vida ha de poder disposar

en tot moment de la informació que hi ha sobre els seu procés, les diferents alternatives i possibilitats d’actuació, inclosa la d’accedir a cures pal·liatives. És una decisió informada aquella que pren un pacient autònom que sol·licita assistència mèdica per morir bé, i que està fonamentada en el coneixement sobre els fets més rellevants del seu procés, després d’haver estat adequadament informat pel metge que l’atén i pels altres que puguin intervenir.

Eutanàsia: Terme provinent del terme grec Eu-Thanatos (bona mort), fa referència a aquelles accions realitzades per altres persones, a petició expressa i reiterada d’un pacient que pateix un sofriment físic o psíquic com a conseqüència d’una malaltia incurable i que ell viu com a inacceptable, indigna i com un mal, per tal de causar-li la mort de manera ràpida, eficaç i indolora. Aquestes accions es fan, doncs, en atenció a la persona i d’acord amb la seva voluntat –requisit imprescindible per distingir l’eutanàsia de l’homicidi– amb la finalitat de posar fi o evitar un patiment insuportable. A l’eutanàsia hi ha un vincle causal directe i immediat entre l’acció realitzada i la mort del pacient. Des de la introducció del consentiment informat no podem parlar més de la mal anomenada “eutanàsia passiva”. És obvi que la no-instauració d’un tractament, la seva suspensió i l’eutanàsia sempre han de ser sol·licitats.

No-inici o retirada de tractaments de suport vital: Forma part de la LET i consisteix a no iniciar o retirar tractaments com la ventilació mecànica, la reanimació cardiopulmonar, la diàlisi, la nutrició artificial (enteral i parenteral) o la hidratació (en situacions d’inconsciència), quan es produeix una complicació aguda al final d’una malaltia incurable. L’objectiu és facilitar l’evolució de la malaltia cap a la mort sense prolongar inútilment l’agonia amb tractaments invasius.

Rebuig del tractament: És el dret reconegut legalment pel qual una persona que pateix una malaltia expressa, de manera verbal o per escrit, la seva voluntat de no acceptar una determinada actuació mèdica.

Sedació terminal: És l’administració de fàrmacs per aconseguir l’alleujament, impossible d’obtenir amb altres mesures, d’un patiment físic i/o psicològic, mitjançant la disminució suficientment profunda i previsiblement irreversible de la consciència, en un pacient en què la mort es preveu molt pròxima i amb un consentiment implícit, explícit o delegat.

Suïcidi assistit o auxili al suïcidi: És l’acció d’una persona que pateix una malaltia irreversible per acabar amb la seva vida i que compta amb l’ajuda d’algú altre que li proporciona els coneixements i els mitjans per fer-ho. Quan la persona que ajuda és el propi metge, parlem de suïcidi mèdicament assistit.

Trobareu el document “Informe sobre l’eutanàsia i ajuda al suïcidi” del Comitè de Bioètica de Catalunya, aquí. Trobareu més informació sobre el cas de la Brittany Maynard, aquí. i podeu conèixer la seva fundació, aquí.

Creieu que la història de la Brittany ens farà més fàcil apropar-nos a la realitat de la demanda de legalització de l'eutanàsia?

Esperem els vostres comentaris!

Iniciem el nou curs

Ahir dilluns 13 d'Octubre hem començat les sessions dels curs actual.

 

Amb la ponent Olga Domínguez, tècnica especialista en una presó de Barcelona (així com treballadora social i Llicenciada en Filosofia) ens va presentar un cas molt interessant (el trobareu penjat a la nostra web www.colaboratori.info ) que ens va portar a iniciar la nostra activitat deliberant sobre els límits ètics de lleis i drets.

 

Estem molt contents de seguir amb les nostres sessions de deliberació i reflexió entorn dilemes ètics de diversos àmbits professionals i acadèmics. Aprofitem per agrair la seva participació als ponents que vindran aquest any i animem a qualsevol professional interessat en compartir el seu cas a posar-se en contacte amb nosaltres al mail coldeliberacio@gmail.com.

 

D'altra banda, donar la benvinguda als nous membres del Col·laboratori que venint de l'àmbit de la funció pública i de la enginyeria industrial ens enriquiran amb les seves aportacions i visions. Sense oblidar, que enguany obrim el nostre col·laboratori a estudiants de filosofia i persones interessades en l'ètica i la bioètica que vulguin venir com oients a les nostres sessions.

 

Aprofitem també per recordar que el nostre espai compta amb l'assesoria del Dr. Màrius Morlans, expert en bioética i està format per professionals de diferents àmbits com el sanitari, el sociosanitari, la filosofia, el dret animal... Respectem de forma rigorosa la confidencialitat dels ponents i dels casos, publicant només aquelles dades necessàries per entendre la deliberació, no donant mai dades reals.

Les nostres sessions són presencials a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

 

Sigueu benvinguts!