Ponent: Jordi Alsina i Bilbeny

El cas de la nostra sessió del mes de Desembre de 2013 va venir de mà del filòleg català Jordi Alsina i Bilbeny. Investigador i historiador, formà part del Centre d’Estudis Colombins i va defensar la identitat catalana de Cristòfor Colom. Interessat per com la censura pot canviar la visió que tenim de la història, ens va parlar de la seva trajectòria personal i de les dificultats per fer front a les “veritats establertes”.

La seva experiència com a docent de català a la presó de dones de Barcelona ens va permetre conèixer de prop els dilemes ètics que sorgirem durant la seva pràctica així com el dia a dia de les dones, les seves inquietuds, les seves necessitats, les seves carències i expectatives...

Agraïm la seva participació, la seva qualitat docent i sobre tot el seu esperit crític i la capacitat per compartir el seu coneixement i les seves experiències.

Pàgina web oficial del Jordi Alsina i Bilbeny

"L'avortament no pot ser un dret"

La presentació aquesta mateixa setmana de l’avant projecte de la nova Llei que regularà l’avortament al nostre país ens ha permet conèixer els seus puntsmés rellevants i les diferències amb l’actual: l’avortament només podrà portar-se a terme en cas de violació i de greu risc físic o psíquic de la mare.

Amb la frase “L’avortament no pot ser un dret”, els membres del Partit Popular (grup parlamentari que proposa aquesta reforma) exemplifiquen el perquè de la llei. No es podrà portar a terme un avortament encara que el fetus tingui malformacions si aquestes són compatibles amb la vida.

Tant els grups pro-avortistes (que consideren la mesura un atemptat contra la llibertat de les dones i un futur perill de salut pública) com els que defensen la vida (que exigeixen mesures encara més restrictives) estan mostrantaquest dies la seva posició amb manifestacions i declaracions.

L’objecció de consciència pels professionals serà contemplada (podeu llegir aquí les recomanacions que va fer el Comitè de Bioètica de Catalunya al respecte) i els metges que practiquin avortaments sense contemplar la llei podran ser castigats.

Les preguntes que sorgeixen tenen a veure amb els dilemes ètics i bioètics que plantegen els aspectes relacionats amb la vida i la mort: qui ha de decidir sobre la vida del fetus? Quins són els arguments per protegir la vida delfetus? S’estan tenint en compte aspectes religiosos per prendre les decisions? Com es regularà l’objecció de consciència i quins professionals la podran portar a terme?

I més enllà també dilemes socials: ha de ser un dret l’avortament? Augmentarà el risc per possibles avortaments clandestins? Creixeran les desigualtats en salut degut que les dones amb recursos podran viatjar a altres països per fer un avortament? S'està protegint les persones amb discapacitat amb aquesta mesura? 

Vosaltres, què en penseu? Deixeu els vostres comentaris! 

Resum sobre les lleis d'interrupció voluntària de l'embaràs a Espanya.

Resum de la situació actual a altres països europeus.

Cas 1: GALGOS 112

Una calorosa tarda d’Agost l’Associació Galgos 112 rep una trucada que els alerta de la situació d’una quarantena de gossos, que es troben abandonats dins d’un domicili privat reixat i en un estat higiènic, nutricional i de salut molt precari.

Heus aquí dos dilemes: poden, els voluntaris de l’Associació Galgos 112, sostraure uns gossos que estan dins d’una propietat privada? Poden eutanasiar els que estan molt malalts?

Respondre-hi no és fàcil, perquè... es pot aplicar la paraula ‘eutanàsia’ als animals o és exclusiva per a les persones? I, per què estan abandonats, els gossos? On és el propietari? Què diu la llei sobre el tractament i el maltractament dels animals?

Si aquest cas us crida l’atenció, us convidem a entrar a la nostra web a llegir el cas sencer i donar-nos-en la vostra opinió. Endavant! Esperem els vostres comentaris!

Debats sense substància

Diu la filòsofa Victoria Camps: la informació rigorosa i la deliberació requereixen temps.

Té raó? La reflexió sobre un tema pot necessitar de les pròpies experiències, de les expectatives, d'emocions i sentiments, de coneixements previs... I per poder valorar tots els aspectes, cal temps... Es necessita temps per rebre informació, per comprendre-la i elaborar-la, per entendre-la des del prisma personal dintre del context on es reflexiona. Això és la deliberació: escoltar les opinions dels altres, veureu les diferents opcions, relacionar, argumentar, justificar, raonar... 

En un moment on sembla que les decisions es prenguin sense tenir en compte la opinió del poble, podem parlar de Democràcia?

Us recomanem aquest article de la Victoria Camps, publicat pel El País (03/12/2013) on reflexiona sobre la necessitat d'un temps deliberatiu en Política:

"En el ámbito de la filosofía política, hace años que se echa de menos una democracia más “deliberativa”. Deliberar no es negociar un acuerdo concreto. Antes de llegar a acuerdos hacen falta discusiones más básicas que pongan sobre la mesa distintas opciones, con argumentos a favor y en contra, que justifiquen las propuestas. En las democracias actuales no se delibera..."

El trobareu sencer a: El País.

Què en penseu? No dubteu en deixar els vostres comentaris a aquesta entrada!