4 de maig 2015

Les sessions del Col·laboratori

Organització

L’activitat del CdD s’organitza en sessions mensuals de 2h de durada, que es duen a terme al Seminari de Filosofia Teorètica i Pràctica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. En cada sessió un ponent presenta un cas, que és donat a conèixer amb anticipació als membres del grup, de manera que aquests el puguin preparar. En posterioritat a cada sessió es trasllada una transcripció de la deliberació a la pàgina web del CdD (www.colaboratori.org). A més, el CdD compta amb blog (www.deliberacioub.blogspot.com) i amb presència a Facebook i Twitter, en el seu interès per arribar als mons acadèmic i professional.





Metodologia

La metodologia de la deliberació té la mateixa estructura que el procés deliberatiu d’un comitè d’ètica assistencial. En primer lloc, cal aclarir els fets. Per això s’obre un torn de preguntes al ponent amb l’objectiu d’entendre el seu àmbit professional, les especificitats del cas, els dubtes relacionats amb la terminologia, etc. En un segon pas, cal identificar quin és el dilema, qui el té i qui són els afectats. Tot seguit convé identificar els deures, drets, valors i principis en joc. En definitiva, es tracta d’identificar la voluntat i els motius de la persona sobre qui recau la decisió, així com els drets i deures dels professionals implicats. Aleshores comença la deliberació, que es basa en detectar els principis bioètics en conflicte i establir un ordre de priorització entre ells. L’objectiu de la deliberació és arribar a un consens sobre el millor curs d’acció a seguir, per tal de poder donar una recomanació al professional que consulta. Cas que no hi hagi consens, la recomanació ha de reflectir les posicions minoritàries per tal que tots els participants en la deliberació se sentin còmodes amb la posició final. Com en els Comitès d’Ètica Assistencial, les nostres recomanacions no són vinculants, de manera que els professionals que consulten poden acollir-s’hi o no.







Avaluació

Més enllà de les sessions, va semblar pertinent establir un procés d’avaluació de l’experiència del CdD per assegurar que compleix els objectius. Aquest procés consisteix en dos qüestionaris. El primer és el Qüestionari d’avaluació per als ponents, en el que se'ls demana que avaluïn la sessió en la qual van participar, en termes de la utilitat que tingués, tant per la resolució del cas en qüestió, com per al seu àmbit professional en general. L’altre qüestionari és el Qüestionari d’autoavaluació per als membres, a través del qual ells avaluen la utilitat del CdD pel desenvolupament de les habilitats necessàries per deliberar o, en altres paraules, per la gestió adequada dels principis, valors i arguments (PVA) propis i aliens.




17 d’abr. 2015

Presentació del llibre "Humanidades e investigación científica" de Norbert Bilbeny i Joan Guàrdia.


El proper dimecres dia 22 d'abril es presenta al CCCB el llibre Humanidades e investigación científica. Una propuesta necesaria, editat pels professors Joan Guàrdia i Norbert Bilbeny. 




12 d’abr. 2015

Cas 7: GATOS con G



"GATOS con G" és una petita associació que cuida, amb metodologia ètica i científica, gats de carrer: captura, esterilització i retorn a colònies sanes (alimentades i controlades per veterinaris de manera regular). Moltes vegades la quota de soci i les donacions no són suficients per donar l'atenció necessària.

Un dels donants constants de pinso és ANIMALS PETS, una cadena de botigues on hi venen complements, menjar i animals. La relació es limita a recollir regularment el pinso a punt de caducar o els sacs estèticament defectuosos. Aquest pinso, de qualitat, és una garantia de salut i de supervivència pels 500 gats que sosté l'associació. 

Resultado de imagen de gatos con g


Però acaben de sortir publicades unes noticies (2014) que sostenen que la cadena ANIMAL PETS està vinculada al tràfic d'animals provinents de països de l’Est. Fins i tot, una de les botigues ha estat tancada per la policia. 

La responsable de la captació de recursos de l'associació GATOS CON G informa que ni de lluny podrien cobrir el cost del pinso que reben fins ara com a donació si renuncien a recollir-lo. Però, el fet de col·laborar amb una empresa com Animals Pets els crea un problema. 


Heus aquí el dilema: ha de renunciar GATOS con G a aquesta donació, fent que els gats morin de gana o de malalties secundàries a una alimentació insuficient o inadequada? 

I per pensar una mica més: penseu que en general  l'objectiu justifica els mitjans? 


També a la web trobareu el cas sencer, amb interessants apunts sobre la venda il·legal de cadells, el tracte que reben els animals en botigues... 



3 de març 2015

Regals als professionals sanitaris: què en penseu?

A vegades són uns bolígrafs, uns "post-it" de colors... D'altres són regals més sofisticats... I fins i tot molts metges reben dinars i viatges gratuïts a canvi de la prescripció d'un o un altre medicament. 

Però, és possible que els professionals sanitaris prenguin decisions de manera objectiva quan es troben amb aquesta pràctica? Poden els pacients sentir-se segurs que estan rebent el medicament realment indicat? Es pot pagar dels diners públics cursos cars a professionals en formació que després no es quedaran al sistema sanitari públic?

Alguns professionals argumenten que les visites dels representants de les farmacèutiques els eviten perdre el temps en seguir l'evolució dels medicaments, tan ràpida, ja que no hi ha temps per assistir a tots els congressos o llegir els articles científics. 



D'altra banda, veus crítiques parlen de suborn i esgrimeixen arguments ètics, jurídics i econòmics per no acceptar regals, cursos pagats i entrades gratuïtes a congressos patrocinats per farmacèutiques... 

Us recomanem la lectura d'aquest article escrit pel metge Omar Jundi a l'edició digital del THE GUARDIAN i us animem a la reflexió i deliberació sobre aquest tema.

""Free lunches, along with all forms of pharmaceutical marketing to doctors, harms our profession and our patients. They result in prescriptions based on marketing, not facts, which invariably leads to greater expense and reduced effectiveness.""

Podeu alhora, consultar la web NO GRACIAS, on professionals del sector reflexionen sobre la medicalització de la vida, l'ús excessiu de medicaments, els conflictes d'interès... 
nogracias.eu
Què en penseu?? Creieu que és ètic aquest tipus de marketing? 

28 de gen. 2015

Cas 6: FARINETES AMB POLLASTRE


La tècnica de gestió de la diversitat de l’ajuntament d’un municipi amb alta taxa d’atur i molta pobresa entre la població d’origen marroquí treballa de manera conjunta amb el voluntariat de Càritas, una església protestant i una mesquita. Alhora es gestiona el Banc d’Aliments a partir d’un diagnòstic social i una derivació que es fan a Serveis Socials.

En un moment donat van arribar al banc d’aliments pots de farinetes de verdures amb pollastre per nens de 6 mesos a un any. Les 40 famílies usuàries d’origen marroquí amb nens petits van refusar les farinetes perquè el pollastre no havia estat tractat segons demana la religió musulmana. La tècnica rep la demanda de la responsable del Banc d’Aliments i de la directora de Benestar Social d’aconseguir que les famílies acceptin les farinetes amb la possibilitat de no deixar que segueixin rebent aquest recurs degut que estan perjudicant la salut dels seus fills.

Heus aquí els dilemes: com conciliar el respecte a la llibertat religiosa amb el repartiment equitatiu i just d’uns recursos limitats? S’ha d’obligar a l’acceptació de les farinetes pel bé dels menors encara que això pugui provocar problemes a la comunitat?

I per pensar una mica més: creieu que la no acceptació per part dels pares implica un perjudici pels nens? Si s’obliga a l’acceptació i després llencen aquests aliments, no s’estaria perdent un recurs valuós? Penseu que aquest cas pot servir per obrir noves vies de comunicació amb la comunitat musulmana?

Trobareu l'explicació del cas a la nostra web, on també teniu la recomanació que va fer el Col·laboratori i la resolució real del cas.

12 de gen. 2015

Tornen les sessions del CdD

Després d'unes merescudes vacances tornem amb moltes energies per seguir amb les nostres sessions de deliberació ètica. A cada sessió tenim la col·laboració de professionals de diferents àmbits (medicina, psicologia, genètica, sociologia, educació, política, filosofia...) que ens presenten casos realment apassionants i en els que trobem un alt nombre de dilemes ètics.
D'altra banda, anunciem que comencem el curs amb nous companyes i companys al grup que aportaran la seva experiència i coneixement, trobareu el seu CV a la nostra web. 

Us convidem a participar-hi!
Esperem els vostres comentaris!

Ens trobareu a:

Twitter: @CDeliberació


2 de des. 2014

Cas 4: ACOLLIMENT PREADOPTIU

En Joan, que té actualment 10 anys, va ser retirat a la mare biològica només nèixer ja que aquesta patia malaltia mental, estava totalment sola sense cap tipus de suport i no es tenia cap notícia del pare. La mesura de protecció inicial pel nen va ser la de preadopció amb una família acollidora i en Joan es troba totalment integrat, tant a la família, que considera com pròpia, com a la xarxa social, comunitària, escolar... La família li cobreix necessitats materials, afectives, emocionals, educatives...

Fa algun temps el pare biològic del nen torna del Marroc i la parella demana tenir contacte amb el seu fill biològic pel que es canvia el règim a acolliment simple i s'instauren unes visites obligades amb el nen. Aquest comença a patir simptomatologia ansiosa (terrors nocturs, eneuresi, ansietat anticipativa) i encara que entén la situació i les visites, mostra rebuig tant verbal com no verbal als seus pares biològics amb els que no es vincula. Els pares mostren grans dificultats de relació i comunicació, per qüestions lingüístiques i culturals i per una manca de capacitats emocionals per crear vincles amb el menor. No s'han pogut fer visites conjuntes amb la família acollidora perquè aquesta està formada per una parella homosexual i es pensa que podria ser un obstacle més en la comprensió de la situació pels pares biològics. 



A demanda de la jutgessa, s'instauren tallers d'habilitats parentals, català i teràpia de parella pels pares biològics però aquests, encara que els fan i compleixen allò que se'ls demana es mostren incapaços de revertir la situació (que d'altra banda, no acaben de comprendre, ja que consideren que el fill és seu i les altres qüestions no són importants). 
El cas demana la necessitat de pensar si es retorna el menor als seus pares biològics.

Heus aquí els dilemes: quins aspectes de la situació hauria de tenir en compte la jutgessa per prendre la seva decisió? Quins són els drets i deures dels pares biològics? Tenen dret els pares biològics a ser pares per sobre del benestar del menor? Si els pares biològics reben la custòdia i no volen que el nen tingui tracte amb la família d'acollida, tenen dret a fer-ho? Considereu que el fet que els pares d'acollida siguin homosexuals podria dificultar que rebin la custòdia?




I per pensar una mica més: si els pares biològics fossin espanyols i/o tinguessin una bona situació socioeconòmica, canviaria la vostra percepció del cas? Penseu que créixer amb pares homosexuals seria qüestió de debat sobre els drets de l'infant?

Trobareu l'explicació del cas a la nostra web, on també teniu la recomanació que va fer el Col·laboratori i la resolució real del cas.