Les claus de la deliberació

Idees i principis bàsics de la deliberació

La idea fonamental en la qual s’ha de basar tota deliberació és el respecte per la persona i els seus drets, en definitiva, el respecte a la seva dignitat.

La persona tant pot ser el subjecte sobre el qual recaurà la decisió final com el professional que ha de prendre aquesta decisió, que sol ser el que consulta al Comitè o al grup de deliberació.

A partir d’aquesta idea bàsica, els principis que han de guiar tota deliberació són els Drets Humans, complementats amb els quatre principis bioètics: autonomia o respecte per la persona, beneficència, no maleficència i justícia. Els drets humans es recullen en la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU, 1948). Els principis bioètics estan definits a la Declaració Universal de Bioètica i Drets Humans (UNESCO, 2005), però van definir-se per primer cop a l’Informe Belmont (aquest document només n’inclou tres, perquè el principi de no-maleficència es considerava inclòs en el principi de beneficència, però després Tom L. Beauchamp i James F. Childress els separaran en dos principis diferents).

Característiques de la deliberació

Altres idees importants que han de caracteritzar tota deliberació, sorgeixen de la pròpia caracterització de la bioètica, que ha de ser:

- Laica o civil: és independent de la religió, ni la rebutja ni hi és incompatible. Això vol dir que, davant de situacions en les quals les creences religioses d’algún dels implicats hi juguin un paper important, caldrà:

- No discriminar per raons religioses: el respecte a la dignitat i els drets fonamentals és el fonament de l’ètica de mínims, necessària per a la convivència, mentre que les opcions religioses formen part de l’ètica de maxims, la qual és la opció felicitant i personal de cadascú.

- Respectar la pluralitat religiosa: totes les religions mereixen el mateix respecte.

- Prioritzar la defensa del bé comú: criteri utilitarista important, sobretot, quan hi ha risc per a la salut pública.

- Pluralista: assumeix la pluralitat de valors com un fet constitutiu de la societat, un valor a preservar i una riquesa a explorar. Els valors bàsics, doncs, són la tolerància i la llibertat de consciencia.

- Racional i filosòfica: és una disciplina argumentativa, discursiva i deliberativa, que demana explicitar tant fets com valors.

- Aplicada: no és merament especulativa, sinó que intenta aclarir i resoldre els problemes reals i concrets.

- Intermediadora: a l’hora de resoldre un problema, no es posiciona ni a favor ni en contra de cap dels valors en conflicte.

- Procedimental: no busca respostes a qüestions substantives ni és categòrica, sinó que parla de quins són els millors procediments per a la presa de decisions. Dóna més pes a com es pren la decisió (protocols), que no a quina és la decisió correcta.

Aptituds dels participants

Els participants en una deliberació han de tenir unes determinades aptituds que facilitin una deliberació adequada i enriquidora.

La primera idea a tenir en compte en aquest sentit és que la capacitat de formular judicis morals és una competència individual que reflecteix els propis valors i ens defineix, de manera que no hi ha jerarquies morals entre els participants en una deliberació: totes les opinions tenen el mateix valor.

Existeixen molts cànons d’aptituds deliberatives, nosaltres les hem sintetitzades en cinc:

- Escolta activa: capacitat per identificar els principis (P), valors (V) i arguments (A) aliens.

- Raonament raonable: capacitat d’exposició dels PVA propis.

- Empatia: capacitat de comprensió dels PVA no compartits.

- Autocrítica: capacitat d’identificar punts febles en els PVA propis.

- Contenció emotiva: capacitat d’argumentar sense identificar-nos amb els sentiments dels altres o deixar-nos endur per sentiments com la indignació i la ira.

El mètode deliberatiu

Semblantment al que passava amb les aptituds, també s’han proposat moltes mètodes deliberatius diferents, la majoria amb elements comuns. Tots són vàlids, cada comitè o grup de deliberació ha de seguir el seu. El nostre és una adaptació dels models de David Thomasma, Edmund Pellegrino i Laurence McCullough, entre d’altres. Consta dels següents passos:

- Descripció dels fets narrada per qui planteja el dilema o sobre qui recau la decisió.

- Aclariment de dubtes sobre les particularitats del cas o la terminologia, per la qual cosa és convenient, per bé que no obligat, que el professional que consulta romangui durant la deliberació, ja que sovint ell és l’únic que pot resoldre aquests dubtes (i sempre es pot retirar en el moment de prendre una decisió).

- Identificació de la voluntat de la persona que planteja el dilema o sobre qui recau la decisió. A tal fi convé disposar d’informació sobre les actituds, valors, conviccions de la persona, sobre el seu context familiar i sòcio-econòmic, així com sobre les seves expectatives respecte de la intervenció i les conseqüències d’aquesta per a la seva qualitat de vida. També cal saber de quina informació disposa ja la persona en qüestió i quin és el seu grau de comprensió i competència per participar en el procés de decisió, o ha designat o li han assignat representants legals.

- Identificació dels deures del professional a través del codi deontològic de la seva professió.

- Identificació del dilema: analitzar i comprendre els motius i les causes que enfronten la voluntat de la persona sobre qui recau la decisió amb la interpretació que el professional afectat fa del seu deure. O analitzar i comprendre el perquè de les diferents interpretacions d’aquest deure, quan el dilema enfronta dos professionals.

- Deliberació: és el moment de sospesar els arguments a favor o en contra de les opcions possibles. Per això cal:

- Previsió de les conseqüències dels diferents cursos d’acció i si aquestes fan pertinent fer una excepció a l’aplicació dels principis. Aquí és convenient considerar i intentar contestar les possibles crítiques a les diferents alternatives. De tots els tipus de conseqüències cal atendre amb cura a les legals.

- Valoració legal per veure si la legislació vigent incideix en el tipus de dilema ocorregut i per preveure les possibles conseqüències legals de la decisió. A tal fi es pot consultar un jurista o, fins i tot, resolucions d’altres comitès adoptades en casos semblants (sense que això vulgui dir que la resolució, ara, hagi de ser la mateixa).

- Jerarquització dels principis i valors en conflicte: raonar, orientats pels principis bioètics, sobre si s’ha de tenir en compte la voluntat de la persona sobre qui recau la decisió o no, o sobre quina de les obligacions del professional atén millor els interessos de la persona.

- Redacció de la recomanació, que ha d’incloure sintèticament la descripció dels passos anteriors. No és vinculant. L’ideal fora que estigués consensuada per a tots, però si no és possible el consens, cal fer constar la opció o opcions minoritàries, de manera que tots els participants en la deliberació se sentin còmodes amb la posició final del grup. La diversitat d’opinions, lluny de qüestionar l’autoritat moral del comitè, enriqueix la deliberació i pot ajudar al professional que consulta, que és l’objectiu últim.

Per saber-ne més

Trobareu enllaços a la Declaració Universal de Bioètica i Drets Humans i a l’Informe Belmont a la pestanya Bioètica.

Per veure definicions més aprofundides dels quatre principis bioètics, consulteu:

Beauchamp, T. L., Childress, J. F. (2013). Principles of biomedical ethics. New York: Oxford University Press.

I si voleu tenir més informació sobre el mètode deliberatiu, podeu consultar:

Montero, F., Morlans, M. (2009). Para deliberar en los comités de ética. Fundació Doctor Robert.

Les sessions del Col·laboratori

Organització

L’activitat del CdD s’organitza en sessions mensuals de 2h de durada, que es duen a terme al Seminari de Filosofia Teorètica i Pràctica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. En cada sessió un ponent presenta un cas, que és donat a conèixer amb anticipació als membres del grup, de manera que aquests el puguin preparar. En posterioritat a cada sessió es trasllada una transcripció de la deliberació a la pàgina web del CdD (www.colaboratori.org). A més, el CdD compta amb blog (www.deliberacioub.blogspot.com) i amb presència a Facebook i Twitter, en el seu interès per arribar als mons acadèmic i professional.

Metodologia

La metodologia de la deliberació té la mateixa estructura que el procés deliberatiu d’un comitè d’ètica assistencial. En primer lloc, cal aclarir els fets. Per això s’obre un torn de preguntes al ponent amb l’objectiu d’entendre el seu àmbit professional, les especificitats del cas, els dubtes relacionats amb la terminologia, etc. En un segon pas, cal identificar quin és el dilema, qui el té i qui són els afectats. Tot seguit convé identificar els deures, drets, valors i principis en joc. En definitiva, es tracta d’identificar la voluntat i els motius de la persona sobre qui recau la decisió, així com els drets i deures dels professionals implicats. Aleshores comença la deliberació, que es basa en detectar els principis bioètics en conflicte i establir un ordre de priorització entre ells. L’objectiu de la deliberació és arribar a un consens sobre el millor curs d’acció a seguir, per tal de poder donar una recomanació al professional que consulta. Cas que no hi hagi consens, la recomanació ha de reflectir les posicions minoritàries per tal que tots els participants en la deliberació se sentin còmodes amb la posició final. Com en els Comitès d’Ètica Assistencial, les nostres recomanacions no són vinculants, de manera que els professionals que consulten poden acollir-s’hi o no.

Avaluació

Més enllà de les sessions, va semblar pertinent establir un procés d’avaluació de l’experiència del CdD per assegurar que compleix els objectius. Aquest procés consisteix en dos qüestionaris. El primer és el Qüestionari d’avaluació per als ponents, en el que se'ls demana que avaluïn la sessió en la qual van participar, en termes de la utilitat que tingués, tant per la resolució del cas en qüestió, com per al seu àmbit professional en general. L’altre qüestionari és el Qüestionari d’autoavaluació per als membres, a través del qual ells avaluen la utilitat del CdD pel desenvolupament de les habilitats necessàries per deliberar o, en altres paraules, per la gestió adequada dels principis, valors i arguments (PVA) propis i aliens.