La
tècnica de gestió de la diversitat de l’ajuntament d’un municipi amb alta taxa
d’atur i molta pobresa entre la població d’origen marroquí treballa de manera
conjunta amb el voluntariat de Càritas, una església protestant i una mesquita.
Alhora es gestiona el Banc d’Aliments a partir d’un diagnòstic social i una
derivació que es fan a Serveis Socials.
En
un moment donat van arribar al banc d’aliments pots de farinetes de verdures
amb pollastre per nens de 6 mesos a un any. Les 40 famílies usuàries d’origen
marroquí amb nens petits van refusar les farinetes perquè el pollastre no havia
estat tractat segons demana la religió musulmana. La tècnica rep la demanda de
la responsable del Banc d’Aliments i de la directora de Benestar Social d’aconseguir
que les famílies acceptin les farinetes amb la possibilitat de no deixar que
segueixin rebent aquest recurs degut que estan perjudicant la salut dels seus
fills.
Heus
aquí els dilemes: com conciliar
el respecte a la llibertat religiosa amb el repartiment equitatiu i just d’uns
recursos limitats? S’ha d’obligar a l’acceptació de les farinetes pel bé dels
menors encara que això pugui provocar problemes a la comunitat?
I
per pensar una mica més: creieu que la no
acceptació per part dels pares implica un perjudici pels nens? Si s’obliga a l’acceptació
i després llencen aquests aliments, no s’estaria perdent un recurs valuós? Penseu
que aquest cas pot servir per obrir noves vies de comunicació amb la comunitat
musulmana?
Trobareu l'explicació del cas a la nostra web, on també teniu la recomanació que va fer el
Col·laboratori i la resolució real del cas.
